Fa quatre dies el tros era verd i lloent, com el vellut. Quan el vent el feia ballar mostrava les seves dues cares, la brillant i la mate.El camp estava preciós, verd a tots costats dels camins i unes quantes roselles donant-hi color.
I ara, no només ha rossejat, sinó que ja l'han segat. El cicle de la vida! El pas del temps! La natura no s'atura...
Una constant evolució...
ResponEliminala natura imita l'art que diria en Wilde
ResponEliminaCanvi de paisatge, des del mateix paisatge... M'agrada molt aquests canvis que segueixen el ritme decla natura. Els canvis sobtats em costen més.
ResponEliminaMolt bonic aquest relat fotogràfic...El cicle de la natura!
ResponEliminaPetonets.
Caram, no han tingut cap pietat... però és el que toca, és clar.
ResponEliminaLa meva terra és de cereals i per a nosaltres és una alegria anar contemplant el canvi dels colors segons va caminant l'any, cada un, per a nosaltres, té la seva pròpia personalitat.
ResponEliminaLlàstima que aquest any amb la sequera que ens aclapara, tots aquests colors han estat com velats per un gris permenent.
M'ha encantat la seqüència de les fotos.
Els colors són uns bons indicatius dels canvis.
ResponEliminaSempre en moviment, la vida continua.
ResponEliminaperò tot torna a començar, sempre.
ResponEliminaTot aquest paisatge em sona molt. On és? Jo em bellugo força per llocs de paisatges similars. Alguna pista?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina