Als nens els agraden els regals. Quan vas a una festa d'aniversari veus que el de l'homenatge vigila a veure què porta el qui entra per la porta. Suposo que avui en dia el que més busquen és l'efecte sorpresa perquè com que la majoria ja tenen de tot poques coses del que els regales els apassionen massa i després de desembolicar el paquet allò ja va perdent importància.
Quina diferència amb altres temps!
La meva mare quan veu això només fa que dir: i abans que érem feliços, en els millors dels casos amb una nina de cartró que ens durava tota la infància si no es malmetia per accident!
Però sí, les coses han canviat molt, i algunes no per a bé. El valor que se li dona ara a les coses és tant eteri que fa pena i tot. Jo tinc serioses contradiccions internes amb aquest tema. No vull caure en el materialisme, però és l'únic que els agrada.
Però avui volia parlar de que als nens també els agrada molt regalar. En aquest sentit són generosos. Hi ha alumnes que els agrada fer-te content (no confondre amb fer la pilota). Si hi ha bon rotllo, el mestre forma part important de la seva vida i te'n volen fer partícip. Aquest any tinc un grup força maco i quan els dius que t'agrada una cosa s'il·lusionen i s'esmercen intentant satisfer-te. Si un dia a casa fan galetes amb els pares, al dia següent te'n porten 3 ó 4 perquè les tastis; si saben que t'agrada la xocolata, et porten de tant en tant un Ferrero i ara que comencen a sortir les flors et cullen floretes mentre venen a l'escola o et porten alguna rosa del jardí.
A principis d'abril vam començar el tema de les plantes i un dia va venir una nena i em va dir: tinc unes flors a casa meva que es veuen molt bé totes aquestes parts que em estudiat, en puc portar una?
I jo li vaig dir que i tant, que la mirariem tots i ho entendriem molt bé.
Al dia següent venia que no hi cabia i em va guarnir la taula amb una meravellosa peònia. No se qui va quedar més cofoia si la peònia amb la seva espectacularitat, la nena amb els ulls brillants de joia del seu present o jo amb aquella preciosa joia sobre la taula.
Saps la teva mare és una dona molt sabia, com totes les que ja tenen una edat...
ResponEliminaTens raó els infants sovint són agraïts, sobretot si senten que reben afecte de la persona que és el seu referent i els agrada correspondre i és clar si la "señu" rep els petits obsequis amb molt d'amor i els comparteix amb tota la classe, les seves carones són tot un poema...
Bon vespre, Laura.
Sí, els nens són generosos. Recordo alguns regals amb especial estima, potser el que més va ser un nen a Múrcia, al principi de la meva carrera, estic parlant de l'any 1976, em va regalar una cigarreta-pur, l'hi havia agafat al pare i em va dir que ell també em volia regalar. El vaig veure tal il·lusió en els seus ulls que no em vaig atrevir a recriminar-li el fet d'haver-li agafat al pare. Per sobre de consideracions, moltes vegades absurdes, l'alumne, moltes vegades, vol manifestar-te que per a ell també ets una mica especial i, de vegades, no necessita regalar-te res especial, només un petó, una abraçada o simplement un somriure. M'ha agradat molt el teu post Laura
ResponEliminaÉs important que els alumnes estimin i valorin la mestra.
ResponEliminaUn regal és una mosta del seu agraïment i admiració.
Preciosa la peònia, i també preciós el detall de la teva alumna.
ResponEliminaEls nens i nenes en formació tenen una manera de veure les coses molt diferents a com les entenem després de grans. Poden ser cruels, i no estan exemptes de maldat, però també tenen una candidesa i una necessitat d'agradar importants. Ingenuïtat, simplicitat, però també són molt vius. Tu ho sabràs millor que jo, que els veus cada dia, jo només els tinc una estona de tant en tant. Però ja els veus quan els regales coses i quan te'n regalen. Són molt més transparents que nosaltres.
ResponElimina