El meu carrer sembla un altre.
L'ombra refrescant el cobreix amorosament.
La calor es fa soportable,
quan surts a passejar per ell.
Els til·lers es mostren ufanosos,
florits generosament,
ens regalen el seu embriagador aroma,
conduint-nos a un viatge plaent.
Deixo la finestra oberta aquests dies
l'aire corre i la lluna em fa l'ullet,
el cop d'alè perfumat m'acompanya,
ensumo profundament la dolçor,
dels xanglots grocs que pengen
sota les fulles dels arbres del meu carrer.
Ahir mateix vaig passejar per un carrer (que no és el meu) sota els til.lers... I també vaig veure qui recollia la til.la i se n'omplia bosses... Amb prou cura i sense fer malbé ni branques ni fulles.
ResponEliminaI aquests dies, tot i que ja fa una temporada, les al·lèrgies estan a flor de pell. Tanta planteta florida i olorosa fa estralls.
ResponEliminaUn carrer bonic i olorós el teu, m'agraden els carrers flanquejats per rengleres d'arbres, sobretot si són de fulla caduca; ombra a l'estiu, solet a l'hivern i si com avui la lluna plena et fa l'ullet...
ResponEliminaBon vespre.
un carrer que fa goig benvinguts til·lers!
ResponEliminaal meu carrer hi tinc mèlies i palmeres però no és el mateix
bon cap de setmana olorós !