Veig que darrerament només em funciona el sentit de l'olfacte. Però mira més val aquest que cap!
Un altre post d'olors al meu carrer i que totes siguin aquestes, que en aquests dies de calor, depenent de per on et mous també hi ha certes ferums humanes que fan escapar a córrer.
Bé doncs, com a continuació de l'entrada anterior us diré que ara és l'altra banda del carrer la que deixar anar una embriagadora flaire. Es tracta d'uns arbres que es diuen ACACIA MELANOXYLON.
En una banda del carrer els til·lers ja van de baixa i a l'altra,
a sota la meva finestra, llueixen majestuoses les branquetes
plenes de flors desprenent un delicat perfum.
Cada any, quan arriba aquesta època, m'agrada seure a la
terrassa i gaudir de l'espectacle.
A primera línies les acàcies i al fons els til·lers. I encara en
un tercer pla hi ha pins pinyoners, que també es veuen a la foto.
Al matí, comencen el dia impregnant generosament l'ambient.
Un dels plaers del dia és preparar-me el café amb llet, seure
al sofà amb la porta de la terrassa oberta i llegir el llibre en
curs.
Gaudir de la fresqueta matinera, la fragància, la llum del sol
que ja frega suau la barana.... un recés de pau que no té preu.
Que bé noia, veig que tens unes vistes precioses i oloroses, dona gust està envoltada de natura...
ResponEliminaPots fer una bona arreplegada de flor de til·la, per si un dia t'has de treure l'estrès de sobre...
Bon vespre en aquest carrer tan bonic.
És com si visquessis a un bosc o a un jardí. Que segueixi treballant el nas.
ResponEliminaFita
Com sempre dic, el meu sentit de l'olfacte és pèssim i no podria gaudir de res del que descrius. Però una olor que no se m'escapa és la de gessamí, quan n'hi ha a prop ho noto i l'he d'acabar buscant amb la mirada.
ResponEliminaquin goig d'arbres, acàcies i til·lers!
ResponEliminaEl blat segat també fa olor. De nostàlgia... ;-)
ResponEliminaUn petonet, guapa... de memòria a la piscina.