Masterchef o avaluació amb duresa.

Potser és una moda però m'he adonat que últimament als concursos televisius s'han introduït uns jutges per valorar qui guanya i qui no força durs.. Els hi diuen les coses clares, a vegades amb poc tacte i ratllant la mala educació, però clares al cap i a la fi. No estem acostumats a això. Ens costa admetre els errors i sobretot que se'ns diguin les coses amb duresa. Es veritat que a vegades tampoc cal anar fins a segons quins límits (estic pensant, per exemple, en algunes valoracions del Risto Mejide), però al final és el que hi ha.

Avui mirava el concurs MarterChef i m'ha fet pensar força en tot això de l'avaluació que jo, en les dates en les que estem, estic donant-li moltes voltes per la part laboral que em toca.

Tinc fama de ser una mestra exigent. Alguns pares m'han recriminat a vegades que no regalo res en les notes. I a mi em fan molta gràcia amb aquests comentaris. Què és el que he de regalar?

Jo sempre els dic als meus alumnes que jo no aprovo ni suspenc, que això ho fan ells, jo només certifico fins on han arribat. I és que n'hi ha que si que les regalen, que no suspenen a ningú perquè diuen que no cal fer patir als nens tan petits. I els anem pujant entre cotons i resulta que després no saben afrontar la realitat ni saben què fan bé ni què fan malament perquè ningú els ha dit: “Ep, amb això no n'hi ha prou. No arribem als mínims!”

Després hi ha les pressions de la direcció, que diu que hi ha unes ràtios i que a veure el nombre d'aprovats i de suspesos que surt, i que si estem per sobre de la mitja o no... També hi ha les pressions del tutor al nens dels quals els hi fas alguna matèria i no volen que portin més suspensos... No sé a qui volem enganyar! Però cada any se'm planteja el mateix dilema perquè, tot i que quan plantejo això al claustre tots em donen la raó, a l'hora de la veritat no volen veure suspensos en els seus alumnes, siguin justificats o no. I jo, clar, la dolenta de la pel·lícula! I em fot haver de baixar-me els pantalons, sobretot perquè sento que vaig en contra dels meus principis.

Jo no faig la meva feina per fer amics, la faig per a fer persones amb criteri, amb valors, amb ganes de treballar. I això no s'aconsegueix si no hi ha un treball rigorós, ens agradi o no.

En el programa d'avui del MasterChef hi havia un equip que com a premi en una de les proves rebien una masterclass de mans de Pedro Subijana (3 estrelles michelin) i els deia que “la cocina es jerarquia, disciplina, tensión, estres...porque si no hay todo eso no salen las cosas”. Jo també crec que qualsevol feina ben feta necessita, sinó de tots, de molts d'aquest ingredients. I si algú no està a l'alçada, és lícit que ho sàpiga. I que assumeixi les conseqüències.