Brúixoles que busquen somriures perduts

He de dir que aquest llibre m'ha encantat. És un festival de sensibilitat! És el més pur estil Espinosa que en cada llibre que em llegeixo d'ell em fa admirar-lo més.

Segur que algú el qualificarà de mediàtic. Sí, ho és, però i què? Si és bo que més dona que sigui mediàtic o no?

Aconsegueix amb un llenguatge molt planer explicar sensacions, sentiments, vivències d'una forma senzillament preciosa que a primer cop sembla fins i tot banal però conforme avances en la lectura veus que va molt més enllà del que sembla i no és tan banal. És sincer, ple de tendresa, de reflexions personals davant de cada situació viscuda, amb els tocs de duresa amb els que la vida et sorprèn, enfocat tot amb un punt de vista seré que conforma una autèntica lliçó de vida.

He subratllat molts paràgrafs del llibre, dolços moments. Us en copio un que és el quin dóna pràcticament el títol al llibre:

“Has perdut tots els somriures? En tinc un dins el puny...”

I m'ensenyava la mà tancada.

“Si vols te'l regalo... Obro la mà i l'agafes al vol...”

I obria la mà i jo somreia... Era automàtic...

Però jo de seguida deixava de fer-ho i ella tornava a la càrrega.

“Tinc un altre puny i dintre hi tinc un somriure d'orella a orella... El vols?

I tornava a obrir la mà i ho somreia d'orella a orella... El truc no fallava mai...

Mai no li faltaven somriures als punys...