Tap, tap, tapping!

Fa tres setmanes vaig fer un curs de tapping.

No sabria definir exactament què és el tapping. Una definició “oficial” trobada a Internet diu que és una barreja d'antigues tècniques orientals i les més avançades tècniques de psicoteràpia actual. I en què es tradueix això? Doncs es parteix de la base que qualsevol problema que tenim és originat per un desequilibri energètic i el tapping es una forma d'equilibrar la nostra energia.

Com s'aplica això? Es tracta de donar copets amb la punta dels dits índex i mig sobre 14 punts d'acupuntura, en un circuit predeterminat i tantes rondes com creiem necessàries al mateix temps que es verbalitza el problema que tu perceps tenir. Aquests copets permeten desfer els bloquejos en els meridians que recorren el cos i que connecten amb els òrgans principals. Amb el desbloqueig dels meridians l'emoció negativa desapareix i el problema o malaltia desapareix també.

Bé, fins aquí la teoria.

Jo tinc una ment diguem “científica” i m'agrada que les coses tinguin explicacions i que es puguin demostrar. Davant de sessions com la que vaig assistir del tapping, tot i tenir l'esperit obert, sóc encara molt escèptica.

El propi Cipriano Toledo, l'introductor del tapping a Espanya, va dir que no feia falta creure-hi, que funcionava sense fe. Hi havia moments que em venia al cap la imatge dels predicadors americans o dels venedors de locions miraculoses curalotodo. Val a dir que allà no es venia res, ni es necessitava res per aplicar la tècnica. Només un temps diari de dedicació. I d'altra banda, no hi ha res a perdre i si no et soluciona res, tampoc ho empitjorarà.

A tres setmanes vistes i havent-ho practicat puc dir que em mantinc en la línia de l'escepticisme, que tenia una contractura cervical que m'ha marxat però que potser m'hauria marxat igualment, però que fer-ho és força relaxant i que t'obliga a trobar-te amb tu mateix. Si hi passes 10 minuts doncs 10 minuts i si n'hi dediques 20, doncs 20. I això sí que és l'important i positiu. Perquè aquest és un gran mal dels nostres dies i de la nostra manera de viure.

Fa uns dies va córrer entre els que ens llegim una proposta sobre el slowblog i ja fa temps hi ha una proposta molt més amplia de slow life style. No cal que correm tant, el que cal és que fem les coses millor. I això comença per escoltar-nos a nosaltres mateixos. Si nosaltres no estem bé no podem transmetre res bo.

El tapping m'ha fet veure això molt clar. I crec que només per això ha valgut la pena.

Si us hi atreviu, és una altra opció.