Vaig veure fa poc aquesta pel·lícula que no ha tingut massa bona premsa. A mi però em va agradar molt. Com que no sóc gaire cinèfila segurament se m'han escapat moltes coses, sobretot en la forma. Potser si que es podia haver vestit la història amb més espectacularitat, més efectes especials, millors actors i altres herbes, però a mi em va interessar el missatge i la manera d'enfocar una clara crítica al capitalisme d'una forma que vaig trobar molt original.
In time ens presenta una societat en la que el temps és l'única moneda de canvi que existeix. Als 25 anys se t'activa un rellotge de vida amb crèdit per un any. La resta corre a compte teu. Tot es compra amb temps i el temps l'has de guanyar per a poder viure. Si el teu rellotge arriba a 0 segons de crèdit et mors. Tot el que fas suma o resta minuts, hores o dies de vida i es va afegint o restant del teu rellotge. Així s'aconsegueix una societat cada vegada més classista on els rics són cada vegada més rics (el que vol dir immortals, en aquest cas) i el pobres cada vegada més pobres, amb la seva vida pendent sempre d'un fil i amb els rellotges amb crèdits de dies o d'hores. Els rics controlen el “sistema” encarint els preus quan a ells els interessa. Controlen els bancs del temps i els límits de les seves zones horàries de residència on la gent s'agrupa per estatus socials.
Apareixen també altres elements típics de tota societat com els lladres i mafiosos i les forces de l'ordre, els guardians del temps.
Jo us la recomano.
In time ens presenta una societat en la que el temps és l'única moneda de canvi que existeix. Als 25 anys se t'activa un rellotge de vida amb crèdit per un any. La resta corre a compte teu. Tot es compra amb temps i el temps l'has de guanyar per a poder viure. Si el teu rellotge arriba a 0 segons de crèdit et mors. Tot el que fas suma o resta minuts, hores o dies de vida i es va afegint o restant del teu rellotge. Així s'aconsegueix una societat cada vegada més classista on els rics són cada vegada més rics (el que vol dir immortals, en aquest cas) i el pobres cada vegada més pobres, amb la seva vida pendent sempre d'un fil i amb els rellotges amb crèdits de dies o d'hores. Els rics controlen el “sistema” encarint els preus quan a ells els interessa. Controlen els bancs del temps i els límits de les seves zones horàries de residència on la gent s'agrupa per estatus socials.
Apareixen també altres elements típics de tota societat com els lladres i mafiosos i les forces de l'ordre, els guardians del temps.
Jo us la recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada