Avui ha fet 21 anys de la meva castanya amb el cotxe.
Pobret R5, el meu primer cotxe estimat, que vaig estampar contra un autobús.
Ja que es fa, jo a lo grande.
I així em va anar, vaig despertar a l'hospital mentre em cosien l'orella esquerra que tenia a trossets. De com va anar mai més ho he recordat. De l'únic que em recordo és del dia que va passar, de que plovia una miqueta a les 6 del matí i de l'autobús aturat a la seva parada i un semàfor vermell. A partir d'aquí no sé de culpables ni de res més. Tot el cop em va anar al cap, alguna neurona suelta em devia quedar aquell dia, però afortunadament no em pesa perquè em vaig recuperar força bé. El R5 blau no va tenir tanta sort i va anar a parar directament al cementiri de cotxes.
Aleshores tens feta una reconstrucció d'orella? Després et queixes de la S.S.
ResponEliminaM'alegre de que no et tocara massa neurones xDDDD
Jo crec que si m'estabelle serà definitiu
A Déu gràcies, que no mes va ser l'orella. M'alegre força de que ens pugues contar tantes altres cosetes diverses.
ResponEliminaFeliç setmana i petonets.
Encara sort,doncs.
ResponEliminaSempre em pregunto on guardem tots aquests records que s'obliden amb els cops?
Ains, jo només m'he deixat mig cotxe amb una merda de columna del pàrking, i tota soleta eh? Sóc traçuda nena.... Quin ensurt, la teva orelleta bé? Petons :)
ResponEliminaJolin... a lo grande vas anar...
ResponEliminaTambé pot ser que el cop t'ajustés :)
De tota manera vaja susto!