dimarts, 7 de juliol del 2009

Es poden guardar els sentiments en una caixa? (Part I)

Quan fa dos anys i mig vaig marxar de l’empresa on havia treballat 17 anys vaig posar dins una caixa les meves pertinences . Cada cosa que hi posava portava la seva història al darrere. En arribar a casa vaig deixar la caixa al terra del menjador i allà va estar un temps. Cada cop que la mirava em feia un salt el cor. Es va estar allà temps perquè va començar un període de desordre i estrés i malestar general en la meva vida (que de fet encara dura) on la caixa, tot i que la seva presència es feia notar, física i emotivament, no es va moure. Al final, suposo que obligada per la visita d’ algú a casa que implicava el corresponent rentat de cara, la caixa va ser col·locada en un altre racó. Alguna cosa dins meu no em deixava obrir-la i fer el que calia amb el que hi havia en el seu interior.
Fa un mes una amiga em va enviar un missatge i em demanava el telèfon d’un massatgista que conec. Vaig buscar i buscar sense èxit i l’únic lloc que em quedava per mirar era a l’agenda que tenia a la feina i que era dins la caixa.
“Aquesta serà l’excusa per superar això!”- em vaig dir. I dit i fet. Vaig agafar-la, al temps que també agafava aire, i la vaig obrir. No recordava el que hi havia a l’interior, poca cosa de valor. De fet no hi vaig trobar ni el que hi buscava. I realment si no ho he necessitat en tot aquest temps res d’allà dintre ja podria donar per tancada l’etapa, però vaig tornar-la a tancar i la vaig tornar a deixar en el mateix lloc. Ara però m’hi posaré qualsevol dia a fer-ne neteja, el veure-ho ara amb la distància i el temps que ha passat se’n te una altra perspectiva. Però de sentiments encara n’hi ha allà dintre.

1 comentari:

  1. No fa molt escrivia per allà en el Bosc, que hi ha bons records que també mereixen ser oblidats. Avui puc afirmar, que també hi ha records dolents que mereixen estar presents...

    ResponElimina