Tot i entrada la tardor, fins avui encara ha fet temps d'estiu. Avui amb la cua del Leslie s'ha fet fosc abans, han caigut les fulles dels arbres del carrer i plou que plouràs. Espero que d'aquí a quatre dies no arribem ja a l'hivern perquè a vegades passa això, que no et dona temps a pair els canvis. I les estacions han de durar tres mesos, oi?
Tot això ens afecta, a nosaltres i a tots els éssers vius amb els qui convivim, siguin animals o plantes. Aquest és el darrer cistell de la temporada (diriem de d'estiu).
Però al mateix temps un veí també ha collit aquesta carabassa (113kg) que ha portat a un concurs i no us penseu que ha guanyat, no. La guanyadora pesava 515 kg. Ja us podeu imaginar com era, tot un fenòmen de la natura! Però cap carabassa tenia nas com la meva alberginia, eh! A original no em guanya la carabassassa!
Que simpàtica la senyora albergínia!
ResponEliminaCapricis i exageracions de la naturalesa. Els vegetals també tenen sentit de l'humor.
ResponEliminaDoncs sí, abans les estacions duraven tres mesos, però ara...Aquestes verdures són del teu hort? quina il·lusió. A casa fa anys que també n'havíem tingut i tot era molt bo! Tens raó, la carbassa no et guanya en creativitat...
ResponEliminaBon vespre, Laura.