El passat cap de setmana vam anar a la Cerdanya i teniem previst anar a dinar al restaurant que va guanyar l'episodi dedicat a aquesta comarca, el Restaurant Els Torrents, a Santa Eugènia de Nerellà, prop de Bellver.
Val a dir que l'entorn val la pena tot i que no és un lloc que vagi de pas, sinó que s'hi ha d'anar expressament, però el poblet de 4 cases té uns racons dignes de visita. La pròpia finca on està el restaurant té racons molt bonics.
Les germanes Domingo són una canya, tan autèntiques en la realitat com en la pantalla, fresques, simpàtiques i impulsives d'allò més.
Però quan es va a un restaurant s'hi va a menjar. I quan se suposa que s'ha guanyat un premi se suposa que s'hi menja molt bé. I aquí si que cal puntualitzar cosetes.
El servvei va ser molt correcte, les racions molt generoses però el menjar va ser bo, sense tirar coets. I el preu, millorable.
Insisteixo en que vam menjar bé. Uns plats de cuina tradicional sense complicacions, d'aquells que la mama fa amb els ulls tancats perquè els ha fet tota la vida i sempre surten amb garantia.
Però la veritat és que els de la meva mare són més bons. I que hem anat a molts altres restaurants de cuina cassolana on hi hem menjat encara millor i a un preu més ajustat.
Però és clar, la popularitat que dona sortir a la televisió, no té preu. I el haver participat en un "JOC" pot haver fet guanyar, amb les estratègies que hi ha implícites en aquest concurs, a un que no sigui precisament el millor.
Tenia ganes d'anar a provar-ne alguns més, com sé que molta gent seguidora del programa, ha fet però ara no tinc garanties de poder-me fiar del resultats.
I aprofitant aquest racó faig les meves recomanacions al respecte de restaurant que crec que val la pena visitar si t'agrada la bona taula de pagès:
Can Pep a Castellfollit de Riubregós.
Can Valls a la sortida de Ponts de camí a Andorra.
El Xalet, també a Ponts.
potser el fet de la popularitat també augmenta les expectatives respecte dels restaurants ... no sé però fas be de mostrar-nos el teu anàlisi, tot s'ha de confrontar amb la pròpia experiència ah i gràcies per les recomanacions
ResponEliminaAquest programa va ser molt mític per les dues germanes i per com es porten. Precisament és el que no vull quan vaig a un restaurant, vull que em deixin tranquil i menjar bé. En el programa va semblar que 'la mama' cuinava de conya, perquè en Marc va anar a la cuina i tot a conèixer la mama i a abraçar-la. Les racions són de la mida que m'agrada trobar quan vaig a un restaurant, així que jo hi aniria si en tingués ocasió, no per elles, sinó pel menjar. Suposo que és el que et va moure a tu a anar-hi. Com que no tinc un paladar massa exquisit és probable que no en sortís tan decebut com tu, potser tenies unes expectatives molt altes. El cas és que també s'ha de destacar que la seva victòria va passar per donar unes puntuacions baixíssimes als altres. Potser haguessin guanyat igualment, però elles van puntuar mooooolt a la baixa, massa. No els agradava res de res, a tot hi trobaven pegues. I és clar, una cosa és descomptar un puntet d'aquí i un d'allà per estratègia, però l'altra és puntuar fatal de manera descarada. Potser no els va agradar res, però era injust. De manera que no només es van endur el premi, sinó també la fama, tant la bona com la dolenta. Amb tot, si algun dia passo per allà, qui sap si hi aniré. Però t'agraeixo les teves altres recomanacions també!
ResponEliminaEls concursos, siguin del què siguin, normalment no compleixen les expectatives que tu hi poses...I amb el menjar hi ha tants gustos diferents, que més més que surtis a la tele...
ResponEliminaJo havia anat alguna vegada a Cal Pep, però em sembla que l'han tencat, no n'estic molt segura per això, però si menjava bé!
Bon vespre Laura.
Perdó , volia dir que "per més"
Elimina