M'ha sorprés gratament aquest llibre de la Dolores Redondo. M'encanta com escriu, té un castellà ric i elegant, bonic de llegir, que sap transmetre amb precisió el que vol. Arriba al detall de les coses i de les persones i et fa entendre i sentir. M'he emocionat llegint-lo en diverses ocasions, en unes m'ha fet sentir ràbia, altres tendresa, altres fàstic... Quan un llibre aconsegueix això vol dir que és molt bo.
La història té lloc a Galicia, a la Ribeira Sacra, d'on és originari l'Àlvaro (primer mort de la història) que apareix mort inesperadament per un accident de transit. El seu marit, Manuel Ortigosa, ha de viatjar al lloc dels fets i descobreix un món que l'Àlvaro li havia amagat i una família "noble", els Muñiz de Dàvila, a la qual pertanyia el seu marit i de la que no li havia parlat mai. També descobreix un món del que vol fugir però al mateix temps un món que amaga gent fantàstica, llocs encisadors i una essència que mai haguès pensat que el podria fer entendre el perquè de totes les coses, bones i dolentes, dolentíssimes, que va descobrint quan es veu incitat a fer-ho per un guàrdia civil jubilat que té serioses sospites de que l'accident no va ser tan clar i que vol anar més lluny d'un cas tancat massa ràpidament.
La història està molt ben enfilada. Descriu magistralment uns paisatges que no conec i que no m'importaria gens anar a conèixer. També retrata a la perfecció uns personatges que et fa estimar i uns que et fa odiar, però tant reals com la vida mateixa. Enganxa des del primer moment. Manté la intriga des del principi fins al final. Cap nou element que apareix ho fa perquè si. Tot allò que apareix en un moment o altre ha de tenir un motiu concret. I així es va resolent poc a poc el trasfons de totes les històries que van surgint dins de la gran història que és la mort de l'Àlvaro i la veritable causa d'aquesta.
Totalment recomanable.
El vaig llegir l'any passat. Realment tens raó en el que dius. I jo me'l vaig empassar força de pressa, perquè enganxa, però tot i així no és el tipus de llibres que jo gaudeixo més. NO vaig acabar d'entrar-hi a nivell d'emocions, a diferència del que dius tu.
ResponEliminaSempre és agradable trobar un llibre, que ens atrapa la seva lectura i ens costa no llegir-lo tot d'una tirada...Sembla molt interessant!
ResponEliminaBon vespre.
Parlen molt bé d'aquesta autora, però encara no m'hi he decidit. Em sembla que ma mare té llibres seus per casa, si algun dia m'il·lumino potser li'n demano algun.
ResponElimina