Contava un periodista, corresponsal a un país llunyà que des de la distància les amistats es cultiven d’una manera diferent. Afortunadament avui en dia, en aquestes coses la distància ja no és tal. Gràcies a Internet, e-mails, whatsaps, skipes,… podem estar en contacte quan volem i, gairebé com volem, amb els nostres. De moment, només hi ha una cosa encara insalvable: el cara a cara. I vull dir el cara a cara sense filtres. El joc de les mirades, els silencis, els somriures i mig somriures, les percepcions que no es desprenen de les paraules sinó de les feromones no són comparables amb o sense una pantalla pel mig. I justament aquest filtre, inevitable en la distància, és el que dona intimitat i confiança i et permet parlar de coses que no faries si quedessis amb un amic o amiga per a prendre un cafè. És justament això el que t’ajuda a aprofundir en qualsevol tema, a fer grans confidències, a sincerar-te sense reserves i a articular d’una manera molt sòlida els engranatges de l’amistat amb certes persones.
No sé si hi estareu o no d’acord, sobretot parlant des de l’experiència d’haver viscut una amistat en la distància.
En resum una mostra més del complicats que som, tots plegats. I si m’apureu, una de les moltes incoherències amb les que vivim la vida. Però en aquest cas un bon avantatge de la virtualitat.
no ho se per escrit i a distancia es poden fer moltes confidències, es pot comunicar però malgrat tot el cara a cara,la mirada, la veu el gest no es poden substituir ....però vaja si no és possible.... on abans escrivien cartes tradicionals ara hi ha totes les xarxes socials ....benvingudes siguin
ResponEliminaCada mitjà té avantatges i inconvenients i jo també he sentit aquesta proximitat en la distància que expliques.
ResponEliminaEn el cara a cara també, per descomptat.
Benvinguts tots els mitjans que ens ajuden a l'aprofundiment de l'amistat, al contacte de les ànimes. De lluny, les ànimes voladores poden sentir-se ben a prop.
Tot depèn de què esperis de la persona que tens a distància. Per algunes amistats pot no ser un problema. Si el que es busca és un contacte més físic i transcendir aquesta amistat, llavors sí que només parlar per internet no serveix de gaire, és clar.
ResponEliminaHe viscut alguna experiència d'aquestes, potser aquesta confidencialitat es degui a la necessitat de tenir a prop a aquesta persona, com més lluny es trobi i durant més temps, sentim més necessitat del contacte, de tenir-la a prop i pot ser que aquestes confidències intentin suplir totes les mirades i somriures que podem oferir-li en el cara a cara.
ResponEliminaEs van fer provatures d'aparells que transmetien carícies en la distància. No se n'ha parlat més. No devien ser fiables.
ResponEliminaBé cadascú veu les coses segons les experiències que ha viscut...Jo sóc de les de cara a cara i mirant-se als ulls!!!
ResponEliminaBon vespre.