La vida és un camí.
Comença quan naixem i ens hi van
conduint de la mà fins que un dia decidim volar. Ens deslliguem de la mà amiga i
ens arrisquem a triar i decidir per a nosaltres mateixos per on anar tirant. Descobrim
llocs nous i persones noves amb les que recórrer altres vies i anem fent. A
vegades tenim ben marcat el mapa, tenim clares les opcions i anem fent milles. D’altres
no resulta tant fàcil, bé perquè dubtem o bé perquè ens adonem que la senda que
un bon dia vam triar no ha resultat l'adequada per a nosaltres. En ocasions el
camí és planer però d’altres ens resulta molt costerut, amb molts obstacles que
superar i en el pitjor dels casos amb dificultats infranquejables. Davant de
totes aquestes situacions que se’ns van presentant hem d’anar resistint,
reconduint, tornant a decidir per on tirar o com fer-ho. No sempre és fàcil. No
sempre ens veiem amb cor de continuar o inclús a vegades preferim tirar endavant
enlloc de recular i reconèixer errors. Què complicat que és a vegades el
viatge!
I la motxilla se’ns va omplint,
de bones i no tant bones experiències, d’aprenentatges que a vegades serveixen
i altres no, d‘emocions, d’engrunes de vides dels altres, de fum de colors, de
plaers i de dolors, de cicatrius i d’il·lusions...
I de tant en tant trobem una cova
on fer un descans i poder recapacitar, i en el recapacitat hi entra tot: el
penedir-nos d’haver agafat aquell trencant, el qüestionar-nos que hauria passat
en aquell altre, el plorar per no haver compartit l’experiència amb algú, l’enrabiar-se
per haver perdut algun company de viatge o l’alegrar-se d’haver gastat les
soles de sabata en aquell empedrat.
Cadascú fa el seu camí.
Inexplicablement sovint persones properes prenen decisions allunyades que els
fan anar per rutes distintes, però sabeu allò que diuen de que tots els camins
porten a Roma? Doncs, en ocasions després de donar moltes voltes també hi ha camins
de carro que van a parar finalment a vies que no sabíem ni que existien i hi
ha camins que es creuen i que poden
oferir moltes sorpreses. Potser els encreuaments de camins són
segones oportunitats...
La vida es configura a partir de
totes les decisions preses i per descomptat també de les no preses.
Vaja, aquest post evoca canvis. No ens deixes veure quins, però de ben segur que la teva vida s'està removent. Espero que les noves decisions, els nous camins, et portin a sentir-te bé. Ens equivoquem o no, de vegades un canvi ens aclareix força les idees.
ResponEliminaRemoguda la meva vida, n'està sempre. Però no hi ha cap canvi en perspectiva. Era una reflexió general sobre la vida. Coses que em passen pel cap. La meva "literatura" sovint reflexa algunes coses de la meva realitat, però el percentatge entre lletres i vida el deixo al vostre criteri.
EliminaM'ha agradat molt aquest post, és la descripció perfecta d'una vida, amb els seus alts i baixos...Una vida quotidiana, com la majoria!
ResponEliminaPetonets.
Suposo que és exactament això, en cada cas, en cada casa, en cada un de nosaltres. Gràcies.
EliminaA veure aquest creuament de camins que ens porta...
ResponEliminaEncara que es creuin els camins, espero que no es creuin els cables!
EliminaEt desitjo que sigui plaent, que les decisions siguin les millors i que ho comparteixis sempre que puguis ... les alegries són més maques i les penes menys amargues.
ResponEliminaAferradetes, nina!
De moment eren més reflexions que realitats. Però seguiré compartint reflexions, i tant!
EliminaAferradetes!
Encertar el camí quan trobem a la vida una bifurcació i no hi ha indicador, és difícil.
ResponEliminaCal saber triar. La sort també intervé.
La sort forma part del joc.
Eliminasempre ha estat més complicat escollir camí que fer-lo, però hem de fer-ho intentant de fer-ho el millor que sabem. Hi hagi sort en la vida i els camins
ResponEliminaHome, no se si estic del tot d'acord en què és més fàcil que què! L'important és que un cop triat, bé o no tant bé, ho encarem de la millor manera. I a camins empedrats, bones soles de sabata!(m'ho acabo d'inventar això, però hi escau molt, no?)
Elimina