La meva darrera aportació al concurs del blog Tumateix Llibres ve de la mà del llibre: "Perdón, imposible" de José Antonio Millán.

El pròleg comença amb aquesta significativa anècdota:
"De mis años escolares recuerdo una anécdota
atribuida a Carlos V. Al emperador se le pasó a la firma una sentencia que decía así:
Perdón imposible, que cumpla su condena.
Al monarca le ganó su magnanimidad y antes de
firmarla movió la coma de sitio:
Perdón, imposible que cumpla su condena.
Y de ese modo, una coma cambió la suerte de algún
desgraciado..."

Ser mestre o estudiant en aquesta escola té un gran valor afegit perquè aprendre en un entorn tant fantàstic segur que ha de fer-ho més fàcil i més agradable tot.
No sé jo si Carles V faria eixes coses, però com anècdota, és graciosa.
ResponEliminaSalutacions, nina.
És curiós com una coma, pot canviar el sentit d'una frase...
ResponEliminaSegur que ser mestra en una escola així deu ser molt relaxant, perquè quan tens el cap com un timbal, només cal mirar les vistes i respirar fons...Segur que de seguida torna la calma!!!
Bona nit.
A les noves tecnologies hi ha molta gent que s'estalvia comes i punts.
ResponEliminaPer sort els reis (occidentals) ja no decideixen res.
pams quadrats? Quina unitat de mesura es aquesta? i jo que em queixo dels peus i yardes angleses...
ResponEliminaMassa competència, massa competència. Hauré de trencar moltes cames per guanyar jo el premi...
ResponEliminaLa suerte está echada!
Elimina