Aquest matí agafant forces, asseguda tranquil·lament amb
música relaxant al cotxe abans d’entrar a l’escola observa el panorama.
Se m’ha acudit això:
Estranys éssers sobrevolen la ciutat,
espiadimonis metàl·lics observen des del cel
mentre formigues sorolloses es mouen a molta velocitat.
Corren i giravolten les corbes d’un racó de Montmeló.
I a continuació hi ha hagut la següent reflexió:
“Talment aquests podrien ser els pensaments d’un paranoic"
I a continuació m'ha vingut una verborrea mental que m'ha fet por:
"Paranoic? I per què paranoic? Ho dic amb connotacions negatives i potser m'ho hauria de fer mirar, perquè ben mirat a vegades jo si que penso que estic perdent el seny. Però, de totes maneres, la creació, la inspiració, el sospir del moment, no ha de tenir límits. M'ha rajat això i visca la rauxa! Ningú és pot ficar en el cap de ningú altre, els camins de les nostres ments són inescrutables"
si pensem aquestes coses mirant coses que coneixem, imagina per uns moments que això mateix ho veu una persona de tres cents anys enrrere
ResponEliminala creació és creació i el demés són coses sense importància...al capdavall amb els drones la metàfora pot ser certa
ResponEliminaPer què paranoica?
ResponEliminaEm sembla una bona creació, d'un moment que t'ha dut més enllà del moment...
Trobo que t'ha quedat bé. Microconte... No?
Visca l'arrauxament!!
ResponEliminaels helicòpters encara se'n veuen pocs, però ja veuràs com aviat el cel estarà ple de drons
ResponEliminaEls drons, quina por!
ResponEliminaPetits espies de les nostres vides.
Paranoic... o no? Hi ha tantes coses que se'ns escapen, que probablement les que més ens puguin preocupar no són les pitjors. Les que no sabem ni imaginem sí que ens han de fer patir.
ResponEliminaQui és el paranoic aquí??