Començo
l'any amb lectures. Lectures del 2014 que ja fa força dies que s'han
produit però que no era capaç de fer-ne la ressenya.
El
bolígrafo de gel verde ha estat la primera novel.la que he fet en
format digital. Tot i tenir l'e-book em resistia bastant a abandonar
el paper i he de confesar que ja he creuat la barrera, però també
que el paper segueix sent el paper. Ara, com a eina pràctica no té
color i com a estalvi tampoc, així que sucumbeixo a la tecnologia i
tot tindrà el seu moment.
Centrant-nos
ja en la novel.la us diré que la vaig conèixer pel Facebook. El seu
autor publicava tot sovint cites seves i no seves, interessants, que em cridaven
l'atenció i que sortien a la novel.la. Per aquí em
va anar encuriosint.
L'autor,
l'Eloy Moreno, és un jove de Castelló que va fer realitat el seu
somni d'escriure, com ell mateix explica, la novel.la que li hauria
agradat llegir. Se la va autoeditar i es va encarregar ell mateix de
fer-ne la seva distribució i promoció. Dia a dia, pas a pas, va
anar fent-se lloc entre les muntanyes de llibres que apareixen a les
llibreries i poc a poc va anar guanyant terreny a les posicions més
privilegiades dins d'aquestes piles, i deixar de ser invisible per a
passar a "posar" al costat d'autors de prestigi.
Amb
tot això i amb l'incansable seguiment de l'Eloy l'editorial Espasa
va fer la seva aposta i en va fer la distribució per tot el
territori.
I
a partir d'aquí, parlem del 2011, l'Eloy ja ha publicat dos llibres
més i té engegat un merchandising complementari gens despreciable.
Tot un èxit que es pot atribuir a la confiança en el seu projecte i
al seu treball constant.
No
explicaré gaire l'argument del llibre perquè s'ha de llegir. El
bolígrafo de gel verde és una història de les que podríem viure
qualsevol de nosaltres, una història de la quotidianitat, de tot el
que ens pot passar per dins i per fora als personatges “de a pie”,
un relat del que pot ser la meva vida o la teva, en major o menor part. Es tracta d'una lectura planera, senzilla i agradable que
convida a la reflexió de la pròpia vida en molts aspectes en els
que ens deixem arrossegar per la rutina sense viure la nostra vida de
debó.
La història de l'Eloy Moreno és molt maca, realment va complir un somni. Però la seva història supera en molt la del seu llibre. No he llegit els altres, però aquest primer no em va resultar gaire interessant, una mica pretensiós (perquè se les dóna de gran història i no n'hi ha per tant), i mancat de revisió (per part d'altres persones abans de ser publicat). Potser les versions posteriors a la que vaig llegir jo estan millor, és una possibilitat.
ResponEliminaSé que si tens contacte amb l'autor via Fb és possible que passi per aquí a veure la teva ressenya, però no em fa res que llegeixi el meu comentari perquè ell mateix em va demanar que li ressenyés i al blog ja vaig explicar tot el que pensava. Tot i saber-me greu, penso que les coses s'han de dir com les penses, encara que pugui estar equivocat, que la lectura va a gustos. Espero que tu l'hagis gaudit de veritat, això és el que importa.
Jo també la vaig llegir deu fer un parell d'anys... La veritat és que recordo que se'm va fer agradable de llegir, i que m'ho vaig passar bé, però me n'ha quedat poca cosa. En tinc un record bastant difuminat.
ResponEliminano el conec aquest autor, si t'ha agradat ja és un incentiu per a llegir-la ....però se'm gira feina i tinc un unt de llibres pendents...jo encara sóc de les de passa full i acaronar el llom dels llibres
ResponElimina