He
recuperat una reflexió de l'any passat veien la foto que havia
reservat per a fer el post corresponent i que devia quedar arraconat
per falta de temps.
Resulta
que cap al maig vaig haver d'anar al metge en diverses ocasions,
primer en un centre al de capçalera i després en un altre, a
l'especialista. També vaig acompanyar al metge als meus pares que
viuen en una altra població. Estant en una de les sales d'espera
vaig pensar en “l'impersonals” que arribaven a ser aquells
espais, tots iguals, tots amb la mateixa distribució, el mateix
mobiliari. Però el més curiós és que per aquelles dates també
vaig anar a hisenda a fer la declaració i no vaig notar diferència
en la sala d'espera , com tampoc vaig notar diferència en el sistema
de torns establerts entre hisenda, la tresoreria de la seguretat
social i l'INEM. Em vaig sentir com un personatge d'aquells de la
pel·lícula The wall de Pink Floyd (min. 1), una més del ramat. Unes esperes amb poques ganes, amb cares llargues, amb mala gana, fredes, hostils, unes esperes sovint desesperants. Quin sistema!
I el que ens queda per veure!
Bé, no puc dir que no sigui veritat, però com vols que siguin aquestes sales? Si hi posen distraccions podrien ser motius de discòrdia entre els que esperen. I així s'asseguren que, quan et toca, vas corrent a que t'atenguin, perquè estàs fart del lloc. Quines millores faries tu a les sales d'espera?
ResponEliminaAquests llocs apart d'aburrits no donen mai res de bo, millor no anar-hi gaire, que a un lloc et punxen i l'altre et claven.
ResponEliminaLa veritat és que són espais ben desangelats...
ResponEliminaA nivell d'espais de salut potser si que n'haurien de tenir més cura, i potser alguns hospitals si que s'han començat a posar una mica les piles, en el sentit de fer-los una mica més "confortables". Millor haver-los de trepitjar poc. Espero que estiguis be.
Una abraçada, Laura!
Si tots els diners públics que alguns malfactors, han malversat, estafat, robat, desviat, o com ho vulguin dir, encara fossin a les arques públiques, no s'haurien hagut de tancar plantes d'hospitals, caps, etc. i no hi hauria tantes esperes.
ResponEliminaFita
Desesperant és cert i no tan sols pels espais on ens fan esperar.
ResponEliminaAvui he anat a l'especialista (a un de tants que em toca ara) i la visita no ha servit de res -o si, per perdre el temps- perquè no tenia la prova per explicar-me que em passa des de l'agost passat...i és que encara no m'han cridat per la prova!!
Ja ni tan sols som un nombre :(
Aferradetes!
Si les sales d'espera són per coses poc agradables, és ben normal que les persones fem cara de pomes agres...Però es podrien esmerar en fer-nos l'espera més agradable, perquè de vegades no és qüestió de diners sinó de sensibilitat...
ResponEliminaBon vespre.
Xexu: No em queixava tant de l'estat en si, sinó de que totes fossin gairebé iguals. Però clar tal i com diu el Joan, en un lloc et punxes i a l'altre et claven, tampoc hi ha massa diferència, no?
ResponEliminaJoan: Només s'hi va per força, està clar. Et nomino rei de les metàfores! Ets genial!
Fanal blau: Estic bé, però sempre hi ha cosetes i s'ha d'anar a un lloc d'aquests o altre.
Xavier: Ja, però esperar, en aquests llocs, s'ha fet en tots els temps, ara i sempre.
Sa lluna: Això és una vergonya. A mi m'havien de cridat en dies per a fer-me una intervenció "urgent". Això era a finals de maig. Encara ningú m'ha dit res. Vaig decidir anar per la mutua i al setembre m'ho van fer. De la Seguretat Social encara espero notícies.
M. Roser: Sensibilitat? Què vol dir això? Ells no saben què és.