L'espectacle que la natura ofereix sovint és tant magnífic que et
fa sentir petit . No és la primera vegada que al pujar per una muntanya,
de cop i volta, al fer un revol, et trobes davant d'un espectacle.
Espectacle en forma de paisatge que et deixa impressionat per la seva
bellesa, festival de natura al 100%, joc de colors i formes que de forma
inesperada et fan obrir la boca per agafar aire i gaudir del lloc i del
moment.
Segurament les imatges no faran justícia al sentiment
que explico però són les que l'altre dia passejant pels Cingles de Bertí
van fer-, sentir orgullosa de ser allà, orgullosa de poder gaudir
d'aquestes petites joies que la natura ens regala.
Els colors per ells mateixos (i aquests sí, que es veuen a la foto) ja son una festa... aquest paisatge conegut per ami, ja sé que és imponent. Les sensacions que descrius les he sentit molts cops... i espero tornar-les a sentir i no trigar gaire.
ResponEliminaQue maco! Quants colors...de vegades el que tenim al nostre voltant no té preu i ni ens n'adonem.
ResponEliminai una de les coses més grans és saber-les admirar i respectar com cal, perquè perdurin per sempre.
ResponEliminaS'ha de tenir una càmera molt bona per captar una mínima part del que els ulls veuen quan sortim a la natura. Amb la meva ja et dic jo que mai no faré justícia als paisatges que he pogut albirar. Però què hi farem, això ens ha de convidar a sortir més, que val la pena.
ResponEliminaA la televisió, ahir mateix, parlaven del tema. Deien que admirar paisatges és terapèutic, i que en alguns països ubiquen clíniques i hospitals en llocs especialment bonics i relaxants. I és que el sentit de la vista és tan important...
ResponEliminaTens raó i són uns paisatges preciosos i de les poques coses que estan a l'abast de tothom...La natura és meravellosa.
ResponEliminatens raó la natura és maca, de vegades trista, de vegades alegre, de vegades nostàlgica i fin i tot terrible quan s'enfada....l'hem de cuidar!
ResponElimina