Però la nit era llarga i ja que m'havia desplaçat al costat del mar havia aprofitat per quedar amb una amiga amb qui feia molt temps teniem pendent també un encontre. Amb ella sempre és tot una explosió. Unes rises que ens donen uns moments impagables. Plorar també hem plorat juntes, però d'això ja molt temps. Ara ens en riem del passat, hem madurat situacions, hem equilibrat les passions, hem aconseguit tornar a una situació de necessitats ben cobertes i això dona la seva pau. Amb tot no ens cansem de parlar de projectes, de somnis, de futur. Com deia en Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.
Ens vam posar tíbies en un vegetarià. La carn no la vam tastar, però lletjos al vi tampoc vam fer-ne gaires. Ni als bunyols de xocolata que van posar la cirereta al sopar tampoc.
I entre copa i copa vam arreglar el món, el nostre món proper clar, a més és difícil aspirar. Ella era funcionaria d'un ajuntament. Va demanar una excedència per treballar en una ONG durant un temps i quan va tornar no només havia perdut el lloc de treball sinó que havien suspés la seva plaça. Però clar, a part de no tenir clar encara la total legalitat del tema, resulta que havien hagut d'inventar-se un nou lloc de treball, perfil a mida d'un bon amic d'algun dels capos. Transparència vaja. Movent-se amb estil dins aquest món de merda va tenir sort de contactar amb algú que coneixia dins l'ajuntament, una persona que estava a punt de jubilar-se d'un lloc al que ella podia accedir per titulació. Va moure els fils que tocàven i va estar molt al tanto pq una nova jugada d'amiguisme estava a punt de sortir a la llum i al final, lluitadora com és ella, va aconseguir que es fes justícia i torna a ocupar una plaça a l'administració que ja havia guanyat amb els seus mèrits i sense padrins.
Quina vergonya que encara passin aquestes coses.
Ara que ja té aquest flanco cobert ha començat una altra lluita silenciosa. Carregar-se a tots els ineptes que corren per aquella casa, sou dels quals paguem tots.
Em va dir que aquest esperit de lluita li havia ensenyat jo. Quina floreta! Jo no n'era concient però en qualsevol cas estic orgullosa de la meva pupila.
Jo aquest any també tinc la meva lluita iniciada. Derrotar als ineptes, xupacàrrecs irresponsables i molts altres qualificatius. No vull formar part del ramat de conformistes que estan esperant només l'hora de plegar per tancar la paradeta. La meva missió és una altra. No serà un camí planer, però espero no defallir.
Fa falta molta gent com vosaltres, amb aquest esperit de responsabilitat que tant s'ha perdut. Jo estic content de havent passat tot el que estic passant que encara la conservi tota, suposo que amb això hi neixem.
ResponEliminaEm sembla que és un mal força endèmic en els nostres ajuntaments i en el sector públic en general, un terreny en el que millorar si volem un país com cal. Però bé, encara hi ha casos que funcionen com han de funcionar, per sort.
ResponElimina"Tot està per fer i tot és possible."
ResponEliminaUffff, no sé jo... i ara a dormir, que la nit ha estat collonuda.
Joan: Sí, molt sovint i naixem però a vegades també se n'aprèn dels bons mestres. Em de donar exemple en la responsabilitat. Segur que alguna de les llavors que vas tirant pel camí s'arrela i fa flors.
ResponEliminaXexu: No em de perdre l'esperança que al costat de tota la corrupció sempre hi ha un reducte que mai serà vençut i que no deixarà que es podreixi tota la poma.
Anònim: Saps el que m'agraden els teus errors. De tant en tant... Descansa i cuida't.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRiure i plorar plegats , és una bona manera d'enfortir una amistat...
ResponEliminaEstà molt bé això d'intentar arreglar el món davant d'un bon sopar, segur que surten un munt de solucions, he, he...
Penso que a qualsevol treball hi podem trobar situacions injustes, el que cal és lluitar per eradicar-les i actuar sempre amb responsabilitat.
Bon cap de setmana.
doncs jo espero i desitjo que tant tu com la teva bona amiga no defalliu, que segui lluitant que d'ineptes n'hi ha molts i de coses com aquestes , injustícies i enxufats encara n'hi ha.....endavant!
ResponElimina