Enllaçant amb el meu post anterior reprenc
el tema dels qui sempre arriben tard.
A què respon l'actitud d'arribar tard? A
falta de responsabilitat? A egocentrisme? A falta de previsió o
d'organització? A rebel·lia? A un mal hàbit, un defecte, un vici?
Dintre
del món dels impuntuals es podria fer una serie de classificacions
que ens donarien molts tipus i graus. No és igual arribar tard a una
cita 5 min. que arribar-hi una hora més tard. I tampoc és igual
arribar sempre tard que arribar-hi a vegades. Ni és igual arribar
tard a una feina en que només t'esperen papers i que te'ls trobaràs
tal qual per molt tard que arribis que arribar a una feina on
t'espera algú que has d'atendre i si no ho fas tu ho ha de fer un
company.
Treballava fa molts anys en una empresa en
que hi havia horari d'hivern i horari d'estiu. La meva companya, fos
quina fos l'hora d'entrar, arribava sempre mitja hora tard. Un dia el
cap em deia: “Ésta llegaria media hora tarde aunque eligiera ella
el horario y siempre tendría excusa. Y luego se cree que enmienda el
error saliendo también media hora tarde”. Y vaig pensar que tenia
raó.
Després vaig treballar en una altra en que
hi havia mitja hora flexible d'entrada. I també hi havia qui
arribava passat el límit. Sempre fregant la ratlla de la “legalitat”
i, of course, sempre els mateixos! I amb aquella pinta d'estressats
que posen sempre, com per fer-ho servir de justificació a la seva
impuntualitat. I va ser molt bo quan els del comitè van demanar un
plus de puntualitat petició a la que el cap de RRHH va haver de
respondre que no hi havia plus per complir amb la teva obligació.
N'hi ha de tots colors!
Jo a vegades faig tard. I en sóc conscient.
I ara no m'ho puc permetre. A l'hora tinc una fila de 25 que
m'esperen i uns pares que controlen. Però només ho faig quan fer
tard no perjudica a ningú altre, quan tinc una hora no lectiva. I no
hi ha excusa, ho sé. Per tant sóc conscient de que ho puc evitar.
Però hi ha èpoques que sembla que no s'hi pot fer més. I entres
sense adonar-te en una mena de bucle i cada dia vas a més. Comences
amb dos minuts, després ja són sempre cinc i al final passes de
deu.
La flexibilitat és una virtut però també
un terrible defecte.
Tenir controlat el temps, a part de donar
una bona imatge, de seriositat i de responsabilitat, és tenir també
agafat el toro per les banyes.
Em proposo a partir d'ara arribar a la feina
sense presses, començar el dia amb bon peu, i si em sobren cinc
minuts, doncs dedicar-los a la contemplació en lloc de voler
omplir-los amb qualsevol altra cosa que ja es farà en un altre
moment. Visquen els slow-matins!
Com tothom, algun cop arribo tard, però no és gens comú, almenys d'un temps ençà. Fa molts anys que sóc força puntual i calculo bé els temps, però no sempre funciona, és clar, i de vegades hi ha imprevistos que no pots calcular. On no solc fer tard és a la feina, i si hi ha un rang horari per entrar, sempre entro tan aviat com puc. L'explicació és molt senzilla, el que espero és poder fotre el camp d'allà el més ràpidament possible. A primera hora del matí hi ha poc a fer tret de preparar-se per sortir i anar a la feina (tot i que jo em llevo una estona abans del que caldria per poder prendre el cafè tranquil·lament mentre llegeixo una estona), i a la tarda, si tens més estona per tu, millor!
ResponEliminaels impuntuals compulsius no els aguanto, tots hem fet tard alguna vegada, sigui expressament o per problemes. Però quan quedes amb un grup de gent epr qualsevol activitat i veus que els de sempre no apareixen a l'hora sóc el primer de dir comencem i ja s'espavilaran.
ResponEliminaÉs tant fàcil com establir un ordre de prioritats per tal de que quan és hora de marxar es pugui deixar tot.
Doncs ja imaginaràs després d'una guàrdia la gràcia que et fa que la companya arribe tard i encara li has de donar el relleu i l'ofegaries. I si, sempre són les mateixes. Jo, de moment, no patisc d'eixe mal costum.
ResponEliminaCom vaig fer tard a l'altre post, doncs miro d'arribar d'hora aquí. ;)
ResponEliminaEl meu malson és el canvi d'hora. El meu cos no obeeix a tan brillant idea i arribo tard uns quants dies, per molt que vulgui no hi puc fer res.
Bessets i bona nit!!
Jo acostumo a ser bastant puntual... si és una cosa important fins i tot una mica abans, si és una cosa quotidiana, com la feina, sóc de les que arribo just, just a l'hora o amb molt poquets minuts de diferència amunt o avall.
ResponEliminaPerò evidentment, com tothom, algun dia faig tard aquells 5 o 10 minutassos horrorosos,(sobretot, si t'espera algú) però em sento fatal i una arribada tard, em vacuna per moooolts dies o mesos
Ara, m'he fixat que a un dels llocs que arribo més sovint tard... és a una reunió que no faig gaire de gust. No ho faig expressament, però justament sempre em sembla que tinc temps de fer coses o d'acabar coses que en realitat no tinc temps... i faig tard, deu ser com una revolta interior, perquè sovint és una pèrdua de temps...
Xexu: Ets un noi disciplinat i això ajuda a tenir una vida "ordenada".
ResponEliminaJoan: Si, sí, això es fàcil de dir-ho, però els qui no ho fan deu ser que no ho tenen tan clar.
Dissortat: En el teu cas encara és més grossa la putada que en d'altres. Ja li val a la companya!
Sa lluna: El cos té el seu ritme i necessita el seu periode d'adaptació, però tranquil·la que això són dos dies de tant en tant.
Carme: Com en tot sempre passa, que quan s'hi està a gust es cumpleix a gust però quan la cosa es posa de cul... a vegades costa mantenir les formes.
Odio la impuntualitat!! I és que hi ha gent que ja se sap que farà tard... no saben organitzar-se o jo que sé...
ResponEliminaEntenc que sempre a l'hora no es pot arribar, però si quedes a les 10 per exemple, arribar a les 10:15 ja ho trobo tard, però és que en conec que si quedes a les 10:00 arriben a les 11:00!!! I els maleeixo els òssos... jejeje!