Jo, que em perdonin, però crec que això és d’una banda hipocresia i de
l’altra una presa de pèl.
Resulta que un tros de pa
(0.20€) i unes preses de xocolata (0.30€) s'han convertit en una miqueta de pa al
mig d’un plat enorme, amb xocolata tipus Nutela i un raig d’oli i que fa un final
de festa de 5€ que vol recordar aquell clàssic que ens sucava les mans mentre
corríem pel carrer després de l’escola i que gustosament ens en llepàvem després els
dits.
Ara el que pren molta importància és el disseny del plat, i això no convida
pas a menjar-s’ho d’una altra manera que no sigui amb els coberts corresponents.
El gust, encara que s’hi assembli no és el de sempre i el plaer de llepar-se
els dits, evidentment, s’ha perdut.
O es segueixen les tradicions o no es segueixen, però ximpleries d'aquestes a preu d'or no calen.
ResponEliminaUn gran descobriment per a la "hight cuisine", si senyor!! xD
ResponEliminajajajaja hi ha plats que no es poden desestructurar si no perden la seua essència!
ResponEliminaAl meu blog de cuina m'adono que les receptes que tenen més èxit són les de tota la vida i sense coses estranyes ni elaboracions tan modernes. La gent al final volem "lo de sempre" :)
365 contes
Terra de llibres
Totalment d'acord. Hi ha coses que no haurien de canviari menys fer invents amb elles!!
ResponElimina