dimarts, 22 de juny del 2010

Final de curs!!!!

Gairebé puc dir que per fi s'ha acabat aquest curs. Com a mínim s'ha acabat amb els nens. Encara calen pentinar uns quants serells: memòries, actes d'avaluació per l'arxiu, completar expedients, endreçar les aules,... tarcar temes pendents.
I esperar que ens depararà el nou curs que estarà aquí ben aviat, perquè les vacances, massa llargues per tots aquells que no viuen des de dins els que és la nostra professió, i ben merescudes per a tots nosaltres (bé, per a tots no, que n'hi ha que, com a tot arreu, de vacances en fan tot l'any) passaran volant i molt a principis de setembre, 25 més per a domesticar!!!

Però no era d'això del que volia parlar. El que volia explicar és l'emotivitat que s'ha respirat avui a l'escola. Avui hem acomiadat als de 6è. Els de 6è marxen de l'escola desprès d'haver-hi passat 9 anys i això aviat s'ha dit. Sempre se'ls fa una festa en que la resta de nens els canten alguna cançó, el dediquen algun poema i sobretot els desitgen molta sort per la nova etapa que començaran al setembre, dient-los adéu amb unes mans de cartolines de colors.
Avui marxaven els primers nens a qui vaig fer classe durant tot un any. En aquell moment eren a 4t i era un grup força maco. En només dos anys s'han fet tant grans!!! En guardo tant bon record!!! Estaven molt tovets pobres, i no podien evitar que les llàgrimes rodolessin per les seves cares durant l'acte. Però no només a ells. També els nens de la meva classe han plorat molt. I els de 1r, a qui els hi feien de padrins de lectura. I d'altres. Uff, quin drama.

Però el pitjor ha vingut quan ja hem pujat cadascú a les aules per recollir-ho tot. Els "meus" nens m'han demanat que els llegís una mena de conte que els havia fet jo a ells com a comiat i els hi havia ficat dins el sobre amb les notes. Com que teniem temps ho he intentat. Però se m'ha fet un nus a la gola i no l'he pogut acabar de llegir. També m'he posat a plorar. Són el primer grup del quin he estat tutora (fa tant poc que estic en aquest món!) i he passat el cicle sencer amb ells (3r i 4t) i ho hem disfrutat tant que... els nens han començat a plorar també i ha estat una vall de llàgrimes tot plegat. Em deien que l'any que ve em volien tornar a tenir i que parlarien amb la directora per veure si pagant una mica més em posava en el seu curs... dolça inocència. La veritat és que m'han omplert d'alegria, tot i que sortien les llàgrimes, perquè teniem una relació fantàstica de treball i d'afecte amb la que hem jugat sempre a allò del Win to Win.
Però una etapa s'acaba i n'ha de començar una altra: un nou curs, un nou grup i molts nous reptes. I de moment un respir, per agafar energies per continuar amb la lluita.

5 comentaris:

  1. Avui he sentit molts professors que diuen elmateix:l'últim dia amb nens!
    Sempre provoca tristesa acomiadar-se d'un curs.Ben segur que ells també senten el mateix.

    ResponElimina
  2. Si que ha estat tot un drama. Fins i tot jo he tingut pena amb els crios de 6º. Les meues eixides del Servici de Psiquiatria -quan treballava en ell- també em feien plorar un poc. Etapes i més etapes consumides. Compartir anys amb els mateixos xiquets ha de ser com si foren un poc teus. Amb els meus "xiquets/es" menuts, grans o moooolt grans només compartisc uns pocs minuts o com a molt hores. No tinc temps de sentir molt, encara que de vegades...

    Ara a gaudir de les vacances (a mi encara em queda molt)

    Salut!

    ResponElimina
  3. M'has fet plorar, tot i que estic un poc sensible. El meu nen acaba el cicle d'infantil i comença primaria. Tres anys amb la mateixa benvolguda mestra i en el seu pati ple de joguines. Snif snif

    Besets

    ResponElimina
  4. I jo preguntant-te si ets mestre... vaja quin un! :(

    ResponElimina
  5. A mi també m'has fet emocionar i reviure el dimarts passat amb els de 6è 'nostres' i el director, que es jubila.
    En fi, bones i merescudes vacances!!!

    ResponElimina