Aprofitant aquest cap de setmana inspirador deixo que flueixi la vena i afegeixo un altra entrada, aquesta en homenatge a les meves col·legues mestres, companyes de carrera i des de fa 22 anys amigues. Solem fer un parell de trobades a l’any i una sempre ha estat pels vols de Nadal, però com que cada vegada ens és més difícil que sigui en aquestes dates aquest any ho hem avançat una mica i així feina feta no fa destorb. I com que cap trobada amb entitat es fa fora de la taula, anem espaiant també les fartaneres que sinó a festes ja no t’hi cap ni una oliva.
En fi, al que anàvem.![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif4jmBnHbHr7ynZCHjzcDwZ-QXbZl4mUi9jet0YnGatdu2zMy4qngxTiRlejrqUJigOp2WadfHs9qS7nrTCXKcQJONC9he9FHd4tZBP-_65wXvhSvAKiDCFilLAFZ9dctNA6bH_4sfXKk/s320/tronc.bmp)
Vam començar sent alguns més.
Els nois, minoritaris en aquest sector, els vam convidar a retirar-se aviat perquè amb ells davant no podíem arribar al nivell de confidències que necessitàvem i de fet amb ells no era igual.
Algunes d’elles van caure del núvol pel seu propi pes, com fan totes les coses.
I així que ara som 6, les autèntiques, les fidels, les estupendes, les millors!!! Cada una de les 6 representem un tipus de dona molt diferent. És curiós com ens avenim tot i les nostres marcades diferències. Deu ser perquè entre nosaltres hi ha teixida una xarxa de magnetismes que fa que les sis punxes de l’estrella es mantinguin en equilibri.![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYRenHY1Lshske0Fq9qICZSYfLkMj-V7uCetvFpeNxIJlxRlptkhUinViAv0seLUDyMFAkCHRnB5a5UxJHAhBJkCutNtzJ2e3_QsMygIVnuY7rR4hZAVTTlOtJMsalIGT0cAyNnCnD8GI/s320/estrella.jpg)
Primer quedàvem per fer soparets, a vegades soles i a vegades amb les parelles. Quan quedàvem soles, els vespres se’ns feien curts. Quan vam tenir criatures vam començar a muntar jornades familiars, trobades al camp o excursions a la muntanya. I finalment com què el que necessitàvem eren moments de desconnexió del nostre dia a dia vam dedicar-nos el que ens mereixíem: retirs de pau. Però tot això era clar que no ho podíem fer amb un simple soparet i es va instaurar la sortida de cap de setmana de dones. Buscàvem un lloc més o menys idíl·lic, a una distància assequible, que ens permetés la màxima comoditat i confort i el màxim temps de plaer traduït en bona companyia, descans, desconnexió, bons àpats, caminadetes, pau, calma, quietud, xerrar i riure, riure i xerrar, menjar, beure, fumar... gairebé de tot. Ens donava per a parlar de tot, de la feina, de la família, dels pares, dels fills, de les parelles, dels amics, de la cuina i del llit, d’amor i només de sexe, de cultura i d’esport, de vacances, DE TOT. Eren unes trobades terapèutiques, tornàvem renovades, amb més energia, amb la motxilla plena de consells d’amiga, amb les penes del cor de les preocupacions de cada una alleugerades per haver-les compartit, amb molt bon rotllo. També hi ha hagut algun moment de no tant bon rotllo, les coses que fa la convivència, és clar. I de fet no ens hem atrevit mai a fer trobades de més de dos dies, que podrien fer saltar espurnes. De tot s’ha de trobar la mida justa i la nostra és la de màxim cap de setmana. És com els taps de rosca, si gires fins al final, sense forçar, ajusten perfectament i aconsegueixen l’objectiu, però si el fas girar massa fas malbé la rosca i ja no hi ha marxa enrere.
Ara ens trobem en un moment especial. La que no sordeja té el colesterol pels núvols, passant pels mals d’ossos, de genolls, espatlles i cervicals. Les cartes del restaurant cada vegada les hem d’allunyar més per poder-les llegir i ja comencem a anar amb alguna pastilleta al bolso. Els colors dels cabells han anat variant en funció dels tints que cadascuna tria per anar tapant els cabells blancs que totes en menor o major escala podem lluir. I encara no ens expliquem les entrades a quiròfan, però tot arribarà.![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDf_cTlCffNwyyv1-XbKdD1_e8gAC8iyrqjSzjgJfeozcGSYHK2w_VThzMCAts7YnQoxackR4jehpOA4l2y2BszohgWROQJemL0YcA-8Q3zuM0zoO6QUo4JMF1m6VwEethvxELzM_WsI/s320/brindis.jpg)
Amb tot i això, l’esperit el continuem tenint JOVE. I sinó mireu, la propera trobada la volem fer de cap de setmana que inclogui: 1er dia. Bicicletada per alguna via verda, 2n dia (per a recompondre’ns) visita a centre lúdic i termal. A què també us hi apuntaríeu? Llàstima que no pugui ser.
Reines, va per vosaltres, per l’Esther “Manlleu” (Bé!), per la Kukkona (Bé!), per la Maria (Bé!), per les Neussss (Bé i bé!!) i per mi, que carai (Bé!). Per totes, que encara que histèriques, també som màgiques!!!
En fi, al que anàvem.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif4jmBnHbHr7ynZCHjzcDwZ-QXbZl4mUi9jet0YnGatdu2zMy4qngxTiRlejrqUJigOp2WadfHs9qS7nrTCXKcQJONC9he9FHd4tZBP-_65wXvhSvAKiDCFilLAFZ9dctNA6bH_4sfXKk/s320/tronc.bmp)
Vam començar sent alguns més.
Els nois, minoritaris en aquest sector, els vam convidar a retirar-se aviat perquè amb ells davant no podíem arribar al nivell de confidències que necessitàvem i de fet amb ells no era igual.
Algunes d’elles van caure del núvol pel seu propi pes, com fan totes les coses.
I així que ara som 6, les autèntiques, les fidels, les estupendes, les millors!!! Cada una de les 6 representem un tipus de dona molt diferent. És curiós com ens avenim tot i les nostres marcades diferències. Deu ser perquè entre nosaltres hi ha teixida una xarxa de magnetismes que fa que les sis punxes de l’estrella es mantinguin en equilibri.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYRenHY1Lshske0Fq9qICZSYfLkMj-V7uCetvFpeNxIJlxRlptkhUinViAv0seLUDyMFAkCHRnB5a5UxJHAhBJkCutNtzJ2e3_QsMygIVnuY7rR4hZAVTTlOtJMsalIGT0cAyNnCnD8GI/s320/estrella.jpg)
Primer quedàvem per fer soparets, a vegades soles i a vegades amb les parelles. Quan quedàvem soles, els vespres se’ns feien curts. Quan vam tenir criatures vam començar a muntar jornades familiars, trobades al camp o excursions a la muntanya. I finalment com què el que necessitàvem eren moments de desconnexió del nostre dia a dia vam dedicar-nos el que ens mereixíem: retirs de pau. Però tot això era clar que no ho podíem fer amb un simple soparet i es va instaurar la sortida de cap de setmana de dones. Buscàvem un lloc més o menys idíl·lic, a una distància assequible, que ens permetés la màxima comoditat i confort i el màxim temps de plaer traduït en bona companyia, descans, desconnexió, bons àpats, caminadetes, pau, calma, quietud, xerrar i riure, riure i xerrar, menjar, beure, fumar... gairebé de tot. Ens donava per a parlar de tot, de la feina, de la família, dels pares, dels fills, de les parelles, dels amics, de la cuina i del llit, d’amor i només de sexe, de cultura i d’esport, de vacances, DE TOT. Eren unes trobades terapèutiques, tornàvem renovades, amb més energia, amb la motxilla plena de consells d’amiga, amb les penes del cor de les preocupacions de cada una alleugerades per haver-les compartit, amb molt bon rotllo. També hi ha hagut algun moment de no tant bon rotllo, les coses que fa la convivència, és clar. I de fet no ens hem atrevit mai a fer trobades de més de dos dies, que podrien fer saltar espurnes. De tot s’ha de trobar la mida justa i la nostra és la de màxim cap de setmana. És com els taps de rosca, si gires fins al final, sense forçar, ajusten perfectament i aconsegueixen l’objectiu, però si el fas girar massa fas malbé la rosca i ja no hi ha marxa enrere.
Ara ens trobem en un moment especial. La que no sordeja té el colesterol pels núvols, passant pels mals d’ossos, de genolls, espatlles i cervicals. Les cartes del restaurant cada vegada les hem d’allunyar més per poder-les llegir i ja comencem a anar amb alguna pastilleta al bolso. Els colors dels cabells han anat variant en funció dels tints que cadascuna tria per anar tapant els cabells blancs que totes en menor o major escala podem lluir. I encara no ens expliquem les entrades a quiròfan, però tot arribarà.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDf_cTlCffNwyyv1-XbKdD1_e8gAC8iyrqjSzjgJfeozcGSYHK2w_VThzMCAts7YnQoxackR4jehpOA4l2y2BszohgWROQJemL0YcA-8Q3zuM0zoO6QUo4JMF1m6VwEethvxELzM_WsI/s320/brindis.jpg)
Amb tot i això, l’esperit el continuem tenint JOVE. I sinó mireu, la propera trobada la volem fer de cap de setmana que inclogui: 1er dia. Bicicletada per alguna via verda, 2n dia (per a recompondre’ns) visita a centre lúdic i termal. A què també us hi apuntaríeu? Llàstima que no pugui ser.
Reines, va per vosaltres, per l’Esther “Manlleu” (Bé!), per la Kukkona (Bé!), per la Maria (Bé!), per les Neussss (Bé i bé!!) i per mi, que carai (Bé!). Per totes, que encara que histèriques, també som màgiques!!!
Ostres, Teresa ! sempre algun cop amagat, com t'ho fas ? En aquest cas un cop emotiu i màgic, has transcrit amb paraules tot allò que ja sabem i que compartim però que sempre queda dins nostre i potser no va més enllà. Ara quan ho he vist escrit he pensat que aquesta vegada no m'ho quedaré per a mi sinó que ho compartiré amb altres amistats del meu entorn més proper i podré dir amb veu ben alta: Quines amigues tan fantàstiques que tinc !!!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Neus LL
Ei, guapes i estupendes, que feu enveja!!!
ResponEliminaA continuar així, sempre.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina