
Amb tot això volia introduir el fet que una vegada un bon amic em va recomanar la lectura de “El Médico” de Noah Gordon. Per aquella època ni havia sentit aquest autor però, com que em fiava molt del que em deia, enseguida vaig fer-me amb el llibre i el vaig llegir. Em va agradar tant! Va ser fantàstic! Crec que és el millor llibre que he llegit. Desprès vaig llegir “Chamán” que també em va agradar molt. I ara m’acabo de llegir “La bodega” que hauria d’haver estat “El celler” però bé...
Em torno a treure el barret.
Com m’agrada la sensibilitat amb la que tracta els personatges, el respectuós que és amb els sentiments, inclús quan aquests són d’odi o de ràbia. Et transportes fàcilment a l’època narrada i en veus les imatges com si ja en fessis la pel·lícula. I a més a més aquesta obra és la més propera a mi, ja que narra una història de pagesos a les terres catalanes, història recent que podria ser dels meus propis avantpassats.
Molt recomanable.
Molt recomanable.
L'any passat vaig tenir el plaer de llegir "El celler", i també vaig llegir en el seu moment "El médico". Dos bons llibres.
ResponElimina"El celler" descriu perfectament i de manera simple la vida dels seus personatges, que t'atrapen quasi de seguida.
Aquest estiu, en les nits llargues i quasi totes amb molt de silenci en l'Unitat de Psiquiatria, he llegit una antiga novel·la del Gordon, un dels seus primers llibres, "El comité de la muerte", i també em va semblar molt bo.
Salut.
Leí este libro no hace mucho y aunque me gustó no es los que más me ha gustado de Noah Gordon,de quien me leído casi todos. Yo de este autor me quedaría con esa trilogía de la que te falta por leer "La doctora Cole". Un besote.
ResponElimina