dijous, 29 de maig del 2008

I tu què sommies?


Fa molts, molts dies que no sommio.
El mestre Estivill ha explicat mil vegades el perquè, el quan i el com d'aquesta cosa que és sommiar però jo no ho acabo d'entendre i el cas és que fa molt temps que no sommio. I ho trobo a faltar. Perquè els somnis són un espai màgic en el que no domines ni el teu pensament ni les teves accions i tot flueix segons no sé quines normes, però el resultat de les quals és, la majoria de vegades, espectacular, surrealista, inaudit, i molts altres adjectius que anirien describint aquesta sensació que tots hem experimentat alguna vegada (espero). De tant en tant també n'hi ha algun de somni que t'agradaria no haver tingut, n'hi ha de premonitoris i d'altres que són resultat d'alguna vivència o pensament recent que encara no deu haver deixat de donar voltes en el teu inconscient i és per això que quan tot descansa, plop!! surt per allà, barrejat amb moltes altres coses, però surt.
El que m'atabala ara és que fa temps voldria tenir uns determinats somnis i no hi ha manera. I mira que de voltes al tema n'hi dóno mil trescentes cada dia, però no, això no surt. I m'agradaria molt veure com el meu inconscient tracta el tema, o més ben dit, m'agradaria viure, encara que només fos en somnis, el que no puc viure a la realitat. Què trist!!! En vista de l'èxit hi sommio desperta, però és clar, en el fons, sóc tant terriblement racional que desperta, jo soleta hi poso límits i aquesta racionalitat no em deixa ni pensar en segons què, i és clar, no és el mateix....
Diuen que el qui no és consola és perquè no vol.....
Bé, diuen tantes coses....
I en el fons, ja sé que com també diu el clàssic: Y los sueños, sueños son...
Però sommiar és gratis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada