Trifàsic de baylis

En un dels últims sopars de l'estiu em van servir el gelat en el got que veieu a la foto. Realment ja no saben que fer per a carregar sense remordiments en el preu de les postres, però vaja, que aquest tenia com a valor afegit una bona frase inscrita:

"Por muy larga que sea la tormenta, el sol siempre vuelve a brillar entre las nubes". Khalil Gibran

Una preciosa frase que em dona ànims quan m'hi prenc el trifàsic de Baylis ja que té la mida ideal. (No sé si m'anima més la frase o el baylis!!!)


Ànims per a vosaltres també!!!

8.9.10

Doncs si, avui és 8 del 9 del 10, per poca estona ja però ho ha sigut tot el dia.
I direu, i què?
Doncs i res. És un detall per tots aquells als qui els hi fan molta gràcia aquests jocs numèrics que marquen un atzar o un altre.
A mi em serveix d'excusa per a linkar una cançó que em ve de gust escoltar i que escolteu i que va també de sèries numèriques (no sé si això té a veure amb una mica de deformació professional, ara que ja he començat a l'escola a tota canya!) i que diu així:

... Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres....

Iphigenie auf Tauris

Divendres vaig tenir el plaer d’anar al Liceu a veure Iphigenie auf Tauris. (Gràcies, a qui toca!!!)

Iphigenie auf Tauris es una òpera en quatre actes de Christoph Willibald Gluck que forma ja part, en la versió de Pina Bausch, de la historia de la dansa.

Hem va sorprendre, i molt gratament, la conjunció entre òpera i dansa, que feien molt diferent l’espectacle a altres que ja havia vist abans en el mateix escenari.
L’espectacle va ser tremend. La posta en escena impecable, la música excel·lent, els cantants molt aplaudits, però els ballarins IMPRESSIONANTS. Un “festival” pels sentits.

Em sol passar, en les diferents vessants artístiques contemporànies, que puc gaudir de l’obra però em costa la interpretació o com a mínim el saber què exactament vol plasmar l’autor. Aquí em va costar també seguir el fil argumental, i més quan no m’havia llegit prèviament la sinopsis, però malgrat això està molt clar que els qui eren sobre l’escenari eren artistes amb totes les de llei i la qualitat era la nota a destacar i era tot un plaer que et deixava la boca oberta poder disfrutar de l’elegància dels moviments i l’encert de la coreografia que tot i la austeritat escènica ho omplien tot d’emotivitat.

En la crítica que avui he llegit en un diari deia així:
El montaje interesa, sobre todo, por la revisión que hace del legado de Bausch. En este sentido, fue inevitable que entre el público más connoiseur cundiera la sensación de asistir a un espectáculo desfasado en el tiempo, porque la compañía ha sido fiel al original.
El aplauso se lo llevaron a pares cantantes y bailarines, cómplices en la interpretación de una magnífica partitura, así como también arrancó aplausos el Cor de Cambra del Palau de la Música que compartía foso con la Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

Oh, les vacances...

Avui s’acaben!
No em queixo, però em fa mandra tornar a començar. Nou curs, nous alumnes, nous companys…
Avui és l’últim dia que podré recollir les flors del meu gessamí i posar-les a la tauleta prop del sofà des d’on puc llegir mentre m’arriba el seu aroma i m’acarona la brisa, ara tant agradable, de les primeres hores del matí.
Encara no les he acabat i ja sospiro per les properes...

Sr. Smith

Sr. Smith, avui m’has fet tan contenta que et dedico aquest post.
Desprès de molts dies i de molta incertesa el teu gest d’obrir una petita finestra m’ha arribat al cor. I no em vull confondre, no et creguis, ja se que tot seguirà com darrerament. Però ja saps que no perdo l’esperança de que tot canviï, millori, s’arregli i pugui a tornar a ser “més normal” per a tothom en un futur.
També he repassat les teves “coses”... no totes perquè ja he vist que no pares. Ho hauràs vist en el Feedjit dels collons que tan us agrada als controladors. No tinc comentaris, encara. He vist que has mantingut aquell vell “relat” sobre el pres que venia a veure cafè a la vostra màquina. Sempre m’havia agradat aquella entrada. T’hi havia fet comentaris que no has mantingut però.
Bé, la primera i general impressió ha estat bona. Vario pinto i sarcàstic, as usual. Per aquestes alçades ja no canviarem! Segueixes sent tu. I de fet és el que vull, que segueixis sent tu, sinó ja no seria el mateix, amb les teves coses bones i les no tan bones.
I per avui, res més Sr. Smith. Et felicito i et dono les gràcies per tot plegat.

Et regalo un escenari: Creuar el riu.

Resulta que acabo d'arribar de vacances i em trobo que hi ha gent que no para ni un sol moment. El Ricderiure ha fet una nova proposta per a qui hi vulgui participar. Es tracta de crear escenaris i regalar-los i desprès en aquests escenaris hi haurem de recrear alguna que altra història, però com que l'escenari és un regal, et tocarà envolicar-lo ben bonic i enllustrar-lo perquè faci goig.
Aquí us presento el meu escenari, i el regalo a qui en vulgui gaudir:

S'havien citat a l'altra banda del riu. Per arribar-hi s'havia d'agafar una barca que creuava d'una banda a una altra tres cops al dia. Per mala sort ella va arribar correns però només començar a trepitjar la passarel·la ja va veure que la barca havia començat la seva via. Es va quedar arrapada a la reixa de ferro, intentant recuperar l'alè que havia perdut en el seu esprint. Un cop recuperada de l'ofeg es va adonar que havia perdut la seva darrera oportunitat del dia i que no tenia ni on anar ni amb qui parlar perquè allà ella no hi tenia ningú més. El seu unic contacte era a l'altra banda. La impotència que va sentir encara la va fer ofegar més. La tarda era calurosa, l'aire no corria gens, el cabdal del riu era considerable i no hi havia cap altra opció. Mirava, com en altres ocasions, en altres rius, en altres circumstàncies, com el corrent marronós bajava amb força, emportant-se riu avall alguna cosa més que aigua.

Us deixo l'enllaç del bloc Ricderiure blog perquè pugueu seguir aquest joc de regals d'escenaris. El meu regal em ve de la mà del Dissortat del Bosc de la Llarga Espera que m'ha deixat una paret amb força coses per a poder dir al respecte.

On holiday!!!

Estic de "vacances" aixi que no tinc massa temps per escriure aqui. Per si voleu seguir la meva estela, vaig deixant petjades aqui:

http://casiopea19-tjr.blogspot.com/

En pocs dies tornara tot a la normalitat, ja sabeu com son les coses, el bo s'acaba aviat.