Dijous vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una xerrada del Jaume Funes. No era la primera vegada que l'escoltava i la veritat és que és un magnific coneixedor de l'adolescent, tema que tinc jo com a prioritari dins la meva escala, més que de valors, de preocupacions.
Després de presentar el seu nou llibre, 9 ideas clave; educar en la adolescència, va parlar de com ha canviat el nostre món i el poc que hem adaptar els nostres mètodes en front a l'educació d'aquest col·lectiu que ell defineix com a "personatges encantadorament insoportables".
Els qui no han passat per l'experiència de viure, o millor conviure, o potser malviure, amb adolescents és difícil que entengui bé tot això. Als qui ho han superat amb éxit, els felicito. I als qui estan, com jo, en pleno jolgorio, us transmeto els dos últims concells que en Jaume va donar com a resum del que es pot fer davant de tots aquests mals:
- carregar-se de paciència (i va parlar de tones i tones)
- alimentar l'esperança (de que és un periode que té un final, més o menys llunya, però encara que costi veure'l, arriba)
Uff, diu que mal de muchos consuelo de tontos, però a mi escoltar això de gent que saps hi enten, em tranquilitza. Espero que a vosaltres també.