dimecres, 5 de gener del 2011

Contra el vent del nord

M’he cruspit la lectura de “Contra el vent del nord” de Daniel Glattauer amb un tres i no res. De fet, avui mateix ja he començat amb la segona part, “Cada set onades”.
Es tracta d’una historia d’”enamorament virtual” que comença per l’enviament d’un mail per error i que poc a poc va teixint, a través del molts mails d’anada i tornada, una intensa relació, plena de sentiments i de reflexions.
La lectura és fresca, dinàmica, actual, suggestiva, divertida. Una lectura que pot semblar superficial però que en el fons planteja moltes més coses del que sembla a primera vista. Una lectura que, donats els temps actuals, ens pot fer sentir identificats en alguns aspectes als qui ens movem una mica per aquest món virtual.

“Escriu-me. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.”

4 comentaris:

  1. No l'he llegit, però segur que m'agradarà ... aquesta frase és bonica.

    Em sembla que és una mica massa just per demanar-lo als reis, però potser després...

    ResponElimina
  2. Vaig sentir que en parlaven a la ràdio i vaig pensar que el llegiria. Quin perill, parapetats darrere el correu-e... ;-)) En algun moment, aquesta virtualitat ha de passar a realitat no??? O no...

    ResponElimina
  3. Aquesta frase em sembla que ens ha quedat a uns quants^-^.És el que estic llegint ara.

    ResponElimina
  4. Jo me la vaig llegir aquest dimecres. Tenia al migdia dues hores per dinar, sens e cap visita i el llibre damunt de la taula, encara dins la bossa. vaig començar i acabar en les dues hores, sense dinar.

    Em va atrapar, si i espero la continuació que ja la tinc a punt. Sense començar. Em sembla previsible, però potser m'equivoco.

    ResponElimina