dijous, 24 d’octubre del 2013

Home, sweet home!

Sempre he sentit a dir que com a casa no hi ha res. I efectivament és així, però també hi ha matissos. Perquè, què volem dir exactament quan diem casa? I la família?
Passa també, com a mínim a mí, que a vegades la família et satura i el que vols realment és arribar a casa, tancar la porta i oblidar-te del món. Treure't les sabates i la roba, estar el que es diu "tirat" i no veure ni sentir a ningú. Això és pau! I llavors casa teva és això, el teu cau, sense res ni ningú, sense haver de donar explicacions, ...
Una imatge val més de mil paraules i aquesta és la que m'ha inspirat i que ho diu tot.
 

dijous, 17 d’octubre del 2013

De les velles i belles amistats. Part II.

Però la nit era llarga i ja que m'havia desplaçat al costat del mar havia aprofitat per quedar amb una amiga amb qui feia molt temps teniem pendent també un encontre. Amb ella sempre és tot una explosió. Unes rises que ens donen uns moments impagables. Plorar també hem plorat juntes, però d'això ja molt temps. Ara ens en riem del passat, hem madurat situacions, hem equilibrat les passions, hem aconseguit tornar a una situació de necessitats ben cobertes i això dona la seva pau. Amb tot no ens cansem de parlar de projectes, de somnis, de futur. Com deia en Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. 
Ens vam posar tíbies en un vegetarià. La carn no la vam tastar, però lletjos al vi tampoc vam fer-ne gaires. Ni als bunyols de xocolata que van posar la cirereta al sopar tampoc. 
I entre copa i copa vam arreglar el món, el nostre món proper clar, a més és difícil aspirar. Ella era funcionaria d'un ajuntament. Va demanar una excedència per treballar en una ONG durant un temps i quan va tornar no només havia perdut el lloc de treball sinó que havien suspés la seva plaça. Però clar, a part de no tenir clar encara la total legalitat del tema, resulta que havien hagut d'inventar-se un nou lloc de treball, perfil a mida d'un bon amic d'algun dels capos. Transparència vaja. Movent-se amb estil dins aquest món de merda va tenir sort de contactar amb algú que coneixia dins l'ajuntament, una persona que estava a punt de jubilar-se d'un lloc al que ella podia accedir per titulació. Va moure els fils que tocàven i va estar molt al tanto pq una nova jugada d'amiguisme estava a punt de sortir a la llum i al final, lluitadora com és ella, va aconseguir que es fes justícia i torna a ocupar una plaça a l'administració que ja havia guanyat amb els seus mèrits i sense padrins. 
Quina vergonya que encara passin aquestes coses.
Ara que ja té aquest flanco cobert ha començat una altra lluita silenciosa. Carregar-se a tots els ineptes que corren per aquella casa, sou dels quals paguem tots. 
Em va dir que aquest esperit de lluita li havia ensenyat jo. Quina floreta! Jo no n'era concient però en qualsevol cas estic orgullosa de la meva pupila.
Jo aquest any també tinc la meva lluita iniciada. Derrotar als ineptes, xupacàrrecs irresponsables i molts altres qualificatius. No vull formar part del ramat de conformistes que estan esperant només l'hora de plegar per tancar la paradeta. La meva missió és una altra. No serà un camí planer, però espero no defallir.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

De les velles i belles amistats. Part I.

Divendres vaig tenir una profitosa tarda amb dues retrobades amb amics que feia temps no veia.
Jo sóc d'anar regant el jardí per a mantenir-lo fent goig, ja crec que ho he comentat alguna vegada. I de tant en tant cal agafar l'aixador i cavar una mica per remoure la terra i afegir-hi abono si cal, que impregni el terreny, que enriqueixi el sòl, que reviscoli el que hi ha sembrat...
I divendres va tocar jardineria, en viu i en directe.
Per la tarda va ser amb en FT, una excel·lent persona que vaig conèixer fa molts anys ja, quan treballava a la selva (el món de l'empresa). Era un comercial que em venia a vendre els serveis de l'empresa en la que treballava ell i precisament el que el va ajudar a vendre'm el producte va ser el seu particular perfil comercial, gens agressiu i força sincer. Aquests van ser els valors que em van convèncer i els que em van ajudar en tots els tractes que vam tenir al llarg dels anys en el marc del món laboral en el que ens tocava jugar. 
A dies d'ara la pel·lícula ha canviat molt per a tots dos. Cap dels dos té la feina que tenia i tots dos hem hagut de lluitar per a guanyar-nos les garrofes. I lluitar contra una cosa encara més difícil, precisament contra la crisis de valors que hi ha en la societat.
Ahir en parlàvem. No sé on anirem a parar. Estem ajudant a crear una societat cada vegada més a la mida de la situació que tenim ara, però la situació que tenim ara no és la desitjable es miri per on es miri. El que hauriem de fer és intentar crear i lluitar per tenir espectatives per poder sortir dels cercles viciosos en els que estem immersos i no baixar el nivell en valors i preceptes que garanteixin una coherència en les ganes per a superar obstacles i millorar el que tenim. Hauriem de fer que aquesta societat líquida que se'ns escapa de les mans agafés algun to de solidificació perquè no se pas què tindrem per agafar-nos-hi. 
Passejant vora el mar, a la caiguda de la tarda, amb una mica de fred perquè de cop li va donar ahir al dia per a refrescar, vam anar a petar a un bar de gitanos a fer un café, de fet en Peret era en una altra taula, i jo ni m'hi vaig fixar en el lloc, la companyia i les reflexions era l'únic que m'importava. Quan ja marxavem i em vaig adonar de tot això em vaig recordar d'un dia en un tal Coimbra...a uns quants quilòmetres i de reflexions amb una altra persona encantadora...és ben bé que les situacions es repeteixen.
FT, no defalleixis, no deixis de ser tu, ets un pou de cultura, la teva sensibilitat i la teva bondat et fan grans i la sort... què està fent amb tu la sort? Segur que quan menys t'ho esperis fa un gir i torna. Tot i que no se li pot dir sort al haver-se treballat de valent el camí.
Ja veus que he escrit sobre la nostra tarda, com tu molt bé vas insinuar i jo va semblar que ni t'havia escoltat, eh?
Una abraçada molt forta. I molta, molta sort.