dilluns, 29 de febrer del 2016

Experiències gastronòmiques

Ja coneixia l'Addis Abeba i ahir vaig repetir. El mateix encant que quan hi vaig anar el primer cop, ja fa uns anys. La diferencia és que em va costar trovar-hi lloc perquè el local és petit i sempre està a tope. Les meves amigues, a les qui volia fer conèixer aquets lloc i entre les que hi ha poques adeptes als llocs no convencionals van consultar prèviament a internet i van veure que totes les valoracions eren bones i les vaig poder fer decidir.
L'Addis Abeba és un petit restaurant etiop al barri de Sants. Un lloc molt autèntic en el que regna d'una banda l'amabilitat dels qui hi treballen que et somriuen amb els llavis, amb els ulls i amb l'ànima contagiant la seva aparent pau interior i que t'ensenyen a gaudir del seu menjar amb els 6 sentits:
  • la vista: del qual no cal donar més explicacions si mireu la foto del plat per a tres.

  • l'oïde perquè en el local hi ha música de fons del país.
  • el tacte perquè no hi ha cuberts, el menjar s'ha d'agafar amb les mans.
  • l'olfacte perquè es desprén l'amalgama d'olors de la combinació.
  • el gust perquè obviament has de degustar el que primer et fiques pels ulls i després anirà a la boca.
I el sisè?
El sisè és el del saber compartir perquè això que veieu és el menjar per tots els qui seuen al voltant del mesob, la taula tradicional que ells fan servir. El menjar, carns estofades, verdures saltejades i llegums cuits, es serveix en plats compartits a sobre de trossos d'injera que és un pa pla base de la seva cuina. Consisteix en anar estripant trossos d'injera per a treure bocins de menjar.

La taula tradicional en que se serveixen els menjars és el mesob, teixit de palla i cobert amb un tap del mateix material quan no s'està usant.

I a vegades s'hi pot gaudir del ritual del café que en un racó del local, si no hi ha molta gent, el porten a terme i que dura unes dues hores.
Una molt grata experiencia.
Totes les meves amigues en van sortir encantades!

dilluns, 22 de febrer del 2016

Tensió superficial de la llet

L'obra d'art del post anterior és un experiment per a demostrar la tensió superficial de la llet i les propietats del sabó davant del greixos. Jugant amb tot això i de manera molt senzilla s'aconsegueix obtenir aquests "quadres tant espectaculars". Els nens a l'hora que aprenen s'ho passen molt bé i aconsegueixen quedar-se amb la boca oberta només amb el toc d'un cotó sucat de sabó líquid sobre les gotes de colorant que hem posat a sobre de la llet.
Ho podeu provar.

Les gotes de colorant resten al mig del plat, sobre la llet sencera.

Toquem amb el cotó dels bastonet sense res i pràcticament no passa res.

Quan toquem amb el cotó impregnat amb sabó fa que els greixos que conté la llet "fugin" i com que hi ha els colorants per sobre aquests es belluguen de manera "impulsiva" i fan aquests efectes visuals que criden l'atenció.

No remenem res, només anem canviant els cotonets de posició i els colors es van barrejant dibuixant bonics i colorits efectes.

divendres, 19 de febrer del 2016

Art? Què és l'art?

Us agrada? Alguna idea de com es fa això? Potser amb la següent imatge tenia alguna pista...
 

I ara, sou capaços de definir que és per a vosaltres l'art?