dilluns, 23 de juliol del 2018

Los López Álvarez

Us presento a una gran família: com el nom indica, els LÓPEZ ÁLVAREZ.
Viuen al davant de l'escola i de tant en tant aparquen el cotxe al carrer. 
Algun dia havia vist el cotxe amb l'enganxina i em va fer gràcia però encara me'n va fer més quan els vaig veure un dia desfilar i vaig veure que eren tal qual es descrivia a l'enganxina. Una carta original de presentació!!!





dimecres, 18 de juliol del 2018

Guanya't la fama i posat a jeure

El passat cap de setmana vam anar a la Cerdanya i teniem previst anar a dinar al restaurant que va guanyar l'episodi dedicat a aquesta comarca, el Restaurant Els Torrents, a Santa Eugènia de Nerellà, prop de Bellver. 
Val a dir que l'entorn val la pena tot i que no és un lloc que vagi de pas, sinó que s'hi ha d'anar expressament, però el poblet de 4 cases té uns racons dignes de visita. La pròpia finca on està el restaurant té racons molt bonics.
Les germanes Domingo són una canya, tan autèntiques en la realitat com en la pantalla, fresques, simpàtiques i impulsives d'allò més.
Però quan es va a un restaurant s'hi va a menjar. I quan se suposa que s'ha guanyat un premi se suposa que s'hi menja molt bé. I aquí si que cal puntualitzar cosetes.
El servvei va ser molt correcte, les racions molt generoses però el menjar va ser bo, sense tirar coets. I el preu, millorable.
Insisteixo en que vam menjar bé. Uns plats de cuina tradicional sense complicacions, d'aquells que la mama fa amb els ulls tancats perquè els ha fet tota la vida i sempre surten amb garantia.
Però la veritat és que els de la meva mare són més bons. I que hem anat a molts altres restaurants de cuina cassolana on hi hem menjat encara millor i a un preu més ajustat.
Però és clar, la popularitat que dona sortir a la televisió, no té preu. I el haver participat en un "JOC" pot haver fet guanyar, amb les estratègies que hi ha implícites en aquest concurs, a un que no sigui precisament el millor.
Tenia ganes d'anar a provar-ne alguns més, com sé que molta gent seguidora del programa, ha fet però ara no tinc garanties de poder-me fiar del resultats.
I aprofitant aquest racó faig les meves recomanacions al respecte de restaurant que crec que val la pena visitar si t'agrada la bona taula de pagès:
Can Pep a Castellfollit de Riubregós.
Can Valls a la sortida de Ponts de camí a Andorra.
El Xalet, també a Ponts.

divendres, 6 de juliol del 2018

PERFUM


Ja he començat les vacances. Ara ronsejo tot el dia fins a trobar el punt d’equilibri entre els dies d’alt brogit i els de calma que tinc ara. Quan estigui estabilitzada m’hauré de dedicar a arreglar coses que no puc arreglar durant el curs, com per exemple casa meva.
De moment he començat a mirar carpetes de l’ordinador, a netejar la memòria del mòbil que la tinc molt petada, etc. I clar, he trobat de tot. Sobretot moltes fotos que immortalitzen moments que capto pensant en el blog i que després mai arribo a materialitzar. Ganes no en falten, temps si, però hi ha alguna cosa més que el temps, perquè en altres moments me’l treia del dormir i ara no sé exactament que és el que em passa, però em fa pena no ser capaç d’agafar un ritme d’escriure cosetes. Espero reorganitzar-me per tal de fer unes quantes aportacions durant aquest mes.
Que sigui aquesta la primera i que serveixi de compromís amb mi mateixa.
Us hi deixo una mica de perfum amb un ramet de flor de saüc, menta i unes roses oloroses.