divendres, 14 de març del 2014

Negre i blanc, amb personalitat.

Li volia fer un comentari al Joan de Garbi24, però se me n'ha fet una entrada sencera pel meu blog, així que aquí va!


Amb tant de negre m'ha vingut al cap que el negre és un color que no té matissos. Només té una intensitat i és la forta. Hi ha blau fluix i blau fort, verd poma, verd turquesa, verd ampolla, verd caqui, verd maragda i verd... I tots els altres colors també tenen la seva pròpia gamma. 
Però el negre és negre. I punt. Com el blanc. No hi ha terme mig. Perquè direu, sí, hi ha el gris. Però el gris és una altra història. O no? El gris és la pena, és la mediocritat, és el fracàs, la indeterminació... I és ben veritat que no tot és blanc o negre i que les coses tenen la seva escala. Però si parlem del blanc o del negre, parlem de colors determinadíssims i monotònics. El blanc és blanc. Net, pur, clar. I el negre, negre. Misteriós, fosc, difícil, feréstec, dur. 
I tècnicament ens enganyen els dos, perquè el negre és l'absència de color i el blanc neix de la composició de tots els altres colors. Així que deixem el blanc al seu costat, el negre a l'altre i omplim-nos la vida de color que és el que toca.

dijous, 13 de març del 2014

Cafè sol?




I va una altra de cafè. I és que com que en sóc addicta em trobo amb moltes anècdotes.
La d'avui és moooolt tendra.
Perquè si demanes un cafè i et porten aquest, com se't queda el cos?


divendres, 7 de març del 2014

Estava tan clar...

- Què és això? -he preguntat sorpresa en veure que havien remenat el cafè amb un ganivet que encara restava al got.
- Doncs això és un tallat! -m'ha contestat la Raquel, amb aquell accent de Montroi, tant seu, i que sempre em recorda a tu.
M'ha fet somriure i m'ha deixat, òbviament, sense paraules.

No he pogut resistir-me a immortalitzar el moment i compartir-lo amb vosaltres. Petits moments innocents, irònics, de complicitat... tot i que efímers, omplen el dia a dia de distraccions i de color.