divendres, 13 de setembre del 2013

Què asseguren les companyies asseguradores?

Ahir, després del meu primer dia d'escola amb els nens, arribo a casa i em trobo el passadís ple d'aigua. Primer vaig pensar que els meus fills havien vessat alguna cosa perquè només havia vist una part però quan començo a mirar d'on sortia tot allò veig que venia de la meva habitació i que l'aigua sortia per sota la porta. Obro ràpidament la porta i m'ho trobo tot entollat. Quin salt al cor! Perquè quan dic tot, vull dir tot el que tenia precisament ahir al terra de la meva habitació: un munt de caixes de cartro plenes de papers algunes i de roba unes altres, un munt d'arxivadors amb documents que estaven al terra de forma provisional perquè haviem estat movent estanteries.....
Us podeu imaginar com se'm va posar el cos?
Però entre unes coses i unes altres i el xoc nerviós no donava amb la clau de pas de l'aigua. I se m'acut trucar a la companyia d'assegurances perque m'enviin un operari. 
Després de superar la primera barrera de criba del robot i havent aguantat frases com aquestes: 
- Els nostres operadors en aquests moments estan ocupats, sisplau mantinguis a l'espera.
- Si vol ser atés en català premi el 1,......
- Si la seva trucada és per  notificar un sinistre premi el 4,....

Arribem al  colofó:
- Hola bona tarda!...

Per fi podria explicar a algú que em podia donar una solució, no? Doncs no.
L'operadora, després d'escoltar la meva versió ràpida del que passava, pq tenia el raig encara sortint, em fa saber que el que em passa no m'entra en l'assegurança.
"porque no es una tuberia de la pared, es el mecanismo interno de la cisterna y eso no queda reflejado en lo que uds, tienen contratado"
I jo ja fora de mi li contesto: Me pregunto para qué sirven los seguros si cada vez que llamo para pedir ayuda sore algo me contestan que eso no entra."
I encara te la barra de dir-me que és que no es llegeixen bé les clàusules.
Seràn poca vergonyes!


dijous, 12 de setembre del 2013

Curs 2013-2014

Ha començat el curs! 
Tot i que per nosaltres el curs comença el primer dilluns de setembre algunes vegades amb nova destinació, amb nous companys i amb nou sistema de treball, com ha estat el meu cas en aquesta ocasió, el veritable curs comença quan els nens arriben a les aules. O sigui, avui.
Un munt d'espectatives per part dels menuts que et miren intrigats a veure de quin peu calçaràs, un munt d'esperances per part dels pares per tal de que siguis un bon tutor pels seus fills i un munt d'objectius a assolit per part nostra amb una quantitat enorme d'incerteses sobre com podrem fer la nostra feina, donada la situació incomprensible en la que es troba l'educació. 
Em quedo amb la il·lusió que aquells ullets reflexen i amb la meva pròpia de que sigui un viatge de 9 mesos ple d'activitats engrescadores i de vivències insospitades.

dilluns, 9 de setembre del 2013

Mans, mans, mans a les mans!

S'acosta el moment i anem fent boca, com es diu.

El cor ja té un bon nivell d'excitació per a viure l'emotiu moment de fer sentit a tot el món el nostre missatge, pacífic, seré, madur, sincer... i de quina manera més bonica que enllaçant-nos les mans d'una punta a l'altra del país, fen un clam silenciós, venint del nord, venint del sud, de terra endins, de mar enllà... amb la sang corrent-nos per les venes i transmetent-nos els uns als altres l'energia, baula a baula, d'aquesta cadena que farà història.
Amb un tastet de bon vi McAbeu comença la jornada i per guarnir el dia podem fer volar   GloBos.blog de colors en el nostre cel.

Hi ha una estrofa de la cançó que titula aquest post que s'escau aquí d'allò més:
El dia s'atansa, joves i més grans:
Tenim l'esperança posada a les mans,
I sols ajuntant-les podrem construir
un món que gemega i que vol florir.
Mans, mans, mans a les mans.
Mans, mans, mans a les mans.