dissabte, 16 de març de 2019

Per molts anys!






El meu regal d'aniversari al 12 anys del Bona nit i tapa't, tota una majoria d'edat en el món blogaire, amb la llicència que m'he pres d'icloure'l a ell mateix perquè el prota a la seva festa d'aniversari no hi pot faltar.




La Maria cada dia al capvespre feia una mena de revisió del que li havia passat durant el dia, sovint la feia patir que algun ocell topés amb el seu cotxe i prengués mal però quan se n’anava al llit algú li deia “Bona nit, i tapa’t” i aclucava els ulls i començaven els seus Somnis de plastilina. Fins que un dia, coses que passen, es va perdre en un.

A l’altra banda del país,  la Gerònima, una índia sense plomes, un ventada de simpatia i d’energia, un bon dia va notar que la bateria se li esgotava. Feia dies que s’ensumava tempesta. A l’anar a dormir algú li va dir: “Bona nit, i tapa’t” i després d’aclucar els ulls va desaparèixer entre Llampecs i trons.

Davant d’aquests fenòmens paranormals, el Xavier, el nostre incansable  fotoblogger no para de visitar barris i d’anar a totes les manifestacions que es celebren, intentant descobrir què ha passat o quines pistes pot trobar de tot això. Cada dia acaba esgotat i quan es fica al llit per gaudir del merescut descans, sent un xiuXEXUeig  a l’orella que li diu: “Bona nit, i tapa’t” i l’ajuda a carregar les piles pel dia següent. Però si hi voleu col·laborar i en teniu alguna pista, no deixeu de passar-vos per la seva agència FITA i a veure si en traiem entre tots els entrellats.

diumenge, 3 de març de 2019

Els terrenys inescrutables de la ment


Dimarts vaig rebre un whatsap “estrany” d’un excompany de feina. Quan li vaig contestar en el mateix estil que ell havia tantejat el terreny em va dir: Et truco. I vam parlar:
-     Què saps de la Mireia? (una altra excompanya dels dos)
-     Poca cosa, que treballa a tal lloc i poc més… Per?
-     T’ho vaig a dir sense preàmbuls …
-     Què passa?
-     S’ha tirat al tren.
-     Au, no facis aquestes bromes!
-     No és broma. T’ho dic de veritat.  Està a l’hospital en coma induït, no es tem per la seva vida però no està gaire bé.
-     Em deixes de pedra! Però com ha sigut? Què en saps més?
 (...)

Total que encara estic de pedra. No me la puc treure del cap. Una noticia així no saps com pair-la. Vaig intentar contactar amb gent que en podien saber alguna cosa i en vaig descobrir poc més perquè aquests temes es porten amb molta discreció i per mil motius tothom sembla que ho vol tapar.

És curiós que en contactar amb una altra persona que sabia que en podia esbrinar alguna cosa em va dir que a l’estiu el veí de la porta del costat de casa seva també havia fet el mateix.

Et poses a pensar i et costa entendre que una persona pugui arribar a prendre aquesta decisió. Tots passem moments complicats a la vida. Tots coneixem a persones que viuen situacions força desesperades però que en tot cas no opten per aquesta sortida. I al mateix temps ni sospitem la de casos de suïcidi que hi ha. Vaig escoltar una vegada que a nivell social és una dada que no es dona, hi ha un acord sobre això.

Vaig viure un cas proper fa uns anys que em va impactar molt. Era una de les senyores de la neteja de l’escola en la que treballava en aquells moments. El divendres a la tarda vaig estar parlant amb ella una bona estona abans de marxar a casa. Estava la mar de tranquil·la en aquells moments.  I dilluns ens va dir la directora que aquella mateixa nit es fa fotre un tub de pastilles i va deixar una carta explicant els motius de la seva decisió. No ho vaig entendre. Ni ho entenc ara amb la Mireia.

Puc pensar que és un fet de covardia, de no voler o de no ser capaç d’afrontar algun problema greu que tinguis, però també puc pensar que és un fet egoista perquè pels qui queden ha de ser molt dur. I ja no diguem quan es tracta de tirar-se al tren. No pensen en el maquinista? Ha de ser també molt heavy. Vaig llegir una vegada que els preparen psicològicament per aquesta possibilitat perquè s’hi troben freqüentment però parlava un maquinista i deia que per molt que els preparin això és un tràngol molt dur que pateixen en la seva professió i que hi ha molts a qui els costa molt superar.

No sóc ningú per a jutjar a ningú. Només reflexiono.
Els mecanismes de les nostres ments són molt perversos, ben mirat!
Amb els qui he parlat sobre la Mireia diuen: Ha estat de sort, com a mínim està viva!
I jo, quasi em fa vergonya dir el que vaig a dir però,... sort? És una sort que estigui viva? Com quedarà si és recupera? No serà potser encara una càrrega més? I si ja no podia amb la que tenia, que no se li deu pas haver solucionat, encara tindrà la que li pot quedar. I els càrrecs de consciència? Com deuen anar? Hem de desitjar que es recuperi? O hem de desitjar que passi el que ella vulgui que passi?

L’únic que puc dir és que si em necessita estic aquí. Però fins i tot això ara no puc dir-ho a ningú del seu entorn.

Ànims i al toro, Mireia! I que sigui el que hagi de ser.

dimarts, 29 de gener de 2019

La boira en vers

Una cortina fresca ho impregna tot,
un color suau i humit decora el paisatge.
Pau, silenci, misteri, por...

L'infinit s'ha fet proper,
a les vores no s'hi veu res.
Pau, silenci, misteri, por...

El dia et convida a passejar entre vels
a descobrir racons, a anar a poc a poc.
Pau, silenci, misteri, por...
















Respirar profund l'aire fresc de la boira,
assaborir-ne l'olor i el gust
i començar de nou.

I deixar-se acaronar per la capa intangible
que arrodoneix les arestes i estova el cor
i oblidar els mals rotllos.

Ganes de ser etèria i ballar en l'aire,
ganes d'abraçar-te i d'estimar-te.
Pau, silenci, misteri, por...

Ganes de submergir-se en un món nou,
de viure una aventura innocent i pura.
Pau, silenci, misteri, por...

Els àngels deixen notar la seva presència
afavorint el silenci,
fent possible la pau,
permetent el misteri,
acompanyant-te en la por.

divendres, 25 de gener de 2019

Petites (o grans) recompenses.

Fer de mestre, amb tot i el carinyo que li tinguis a la professió, costa cada dia més. Res ens ho posa fàcil. Del sistema no en cal parlar. Dels pares, creuen que això de l'educació no va amb ells, que ja se n'encarreguen uns altres. De la societat, uff, només veuen que tenim moltes vacances, i que malgrat els pocs recursos dels que disposem no som capaços de convertir en setciències als petits éssers desmotivats que tenim a les aules. En fi, que costa. 
No dic que nosaltres, els mestres, ho fem tot bé. Evidentment som persones i com a tals cometem errors o caiem en aquelles males praxis que serveixen moltes vegades per a que se'ns acarnissi.
Però d'entre totes les nostres batalles: ratios per sobre del que està establert, desmotivació pels aprenentatges, alumnes molt mal educats, alta diversitat a l'aula... 


sempre hi ha un detall que t'il·lumina el camí, que et dona ànims per a continuar endavant i que t'injecta energia per a no desinflar-te i mantenir la il·lusió per aquesta feina.

Ahir vaig tenir un d'aquests regals. Va venir la Clara, una alumna de 6è de la qui havia estat tutora fa dos anys i em va dir que si estava lliure a l'hora del pati perquè em volia dir una cosa. Quan van ser les 11h. va venir i em va preguntar si vèia la sèrie Merlí. Li vaig dir que si, que l'havia vist. I llavors em va dir que jo li recordava al Merlí. Em vaig quedar parada i tot i que intuïa, pel to i per la seva cara, que era una floreta, li vaig dir: I això és bo o dolent? I ella, molt somrient em va dir BOOOO!! Li vaig fer explicar una miqueta i li vaig donar una forta abraçada per agrair-li. M'havia alegrat mooolt el dia!
Avui encara em dura. 
A pel divendres!

dilluns, 21 de gener de 2019

Blue Monday


Avui de camí a la feina tot estava emboirat, molt emboirat, però era maco. Fins i tot m'ha vingut inspiració i he fet un poema (no l'he escrit, només m'ha vingut al cap mentre conduia). Deia que la boira m'agradava, que em feia sentir en pau. I al mateix temps he pensat que generalment el que fa la boira és entristir. M'he preguntat si era rara o què. Però ves, els sentiments i els estats d'ànim a vegades venen com venen. I llavors m'ha fet ràbia que la boira no m'haguès deixat veure la superlluna, la lluna de sang i l'eclipsi llunar que aquesta matinada ha tingut lloc i que m'he aixecat a veure però no he pogut. Però ho he perdonat tot, ja veus, estava condescendent!!! I sento a la ràdio que avui és el "Blue Monday", el dia més trist de l'any. No he pogut evitar esclatar a riure. Ben cert que tot apuntava així, fins i tot el paisatge, però ves per on, jo estava feliç, tot i que no hi havia cap motiu per estar-ne especialment, sinó més aviat el contrari.
Que n'és de bo mirar-s'ho tot en positiu!!!!

I tot i això, i tot i ser ja 21 de gener, és la meva primera entrada del 2019, així que aprofito per a desitjar-vos a tots un bon any i que pels qui el monday hagi estat blue, canvii ben aviat de color!

diumenge, 25 de novembre de 2018

Relats conjunts: El malson.


I aquell pobre monstre va agafar la granota i la va veure tan bonica, una criatura molt a la seva imatge, que li va fer un petó. El que no s'esperava és que de sobte se li convertís en tota una princesa. I ara el seu malson era que no sabia que havia de fer ell amb aquell tros de dona que després de veure'l no tornava en sí.

Aquesta és la meva aportació als Relats Conjunts. El conte ha canviat una mica, però qui diu que els monstres no busquen també princeses, o se les troben!!!

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Romànic a la Baronia

A vegades tenim una joia al costat i no la sabem apreciar. 
Aquest any, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, l'ajuntament de la Baronia de Rialb, localitat natal de la meva mare i on hi passo molts caps de setmana, va preparar una visita guiada amb una selecció de 4 de les 23 esglésies romàniques de les que disposa el municipi.
Ja coneixia la seva existència i les havia vist totes per fora però en aquesta ocasió, a part d'explicarnos els trets històrics i arquitectònics més característics, les vam poder visitar per dins. 
El municipi, del més extensos de la Noguera, és ric tant en patrimoni paisagistic com en patrimoni històrico-arquitectònic.
Us en deixo una mostra:  






Monestir de Santa Maria de Gualter
Sant Girvés de la Torre també conegut com Sant Girvés d’Aubàs. 
Església de Sant Serni de Bellfort,


 Església de Santa Maria de Palau, de la que recentment s’han restaurat les pintures de l’absis.


 









Església de Sant Martí de Terrassola