dimarts, 16 d’octubre de 2018

Romànic a la Baronia

A vegades tenim una joia al costat i no la sabem apreciar. 
Aquest any, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, l'ajuntament de la Baronia de Rialb, localitat natal de la meva mare i on hi passo molts caps de setmana, va preparar una visita guiada amb una selecció de 4 de les 23 esglésies romàniques de les que disposa el municipi.
Ja coneixia la seva existència i les havia vist totes per fora però en aquesta ocasió, a part d'explicarnos els trets històrics i arquitectònics més característics, les vam poder visitar per dins. 
El municipi, del més extensos de la Noguera, és ric tant en patrimoni paisagistic com en patrimoni històrico-arquitectònic.
Us en deixo una mostra:  






Monestir de Santa Maria de Gualter
Sant Girvés de la Torre també conegut com Sant Girvés d’Aubàs. 
Església de Sant Serni de Bellfort,


 Església de Santa Maria de Palau, de la que recentment s’han restaurat les pintures de l’absis.


 









Església de Sant Martí de Terrassola

diumenge, 14 d’octubre de 2018

Final de temporada?

Tot i entrada la tardor, fins avui encara ha fet temps d'estiu. Avui amb la cua del Leslie s'ha fet fosc abans, han caigut les fulles dels arbres del carrer i plou que plouràs. Espero que d'aquí a quatre dies no arribem ja a l'hivern perquè a vegades passa això, que no et dona temps a pair els canvis. I les estacions han de durar tres mesos, oi?
Tot això ens afecta, a nosaltres i a tots els éssers vius amb els qui convivim, siguin animals o plantes. Aquest és el darrer cistell de la temporada (diriem de d'estiu).


Però al mateix temps un veí també ha collit aquesta carabassa (113kg) que ha portat a un concurs i no us penseu que ha guanyat, no. La guanyadora pesava 515 kg. Ja us podeu imaginar com era, tot un fenòmen de la natura! Però cap carabassa tenia nas com la meva alberginia, eh! A original no em guanya la carabassassa!



dimarts, 18 de setembre de 2018

SANTA PACIÈNCIA!


Mai he tingut paciència amb la gent gran i deu ser per això que sempre he admirat a qui s’hi dedica perquè jo m’hi veig incapaç. 
Però quan el problema és a casa es fa duríssim. 
No és el primer cop que parlo de la mare. Però el pes dels anys i la forma en que ella ho afronta en els darrers temps no ajuda gens a fer-ho fàcil. I segurament la meva poca paciència en aquest terreny tampoc. Ella ni ha superat ni superarà la mort del meu pare ara ja fa quatre anys. S’entesta en veureu tot des del costat fosc i amarg de les coses i no hi ha manera de treure-la d‘aquí. Això al costat de que degut a l’edat ja comencen a fallar coses: la memòria, les forces per a fer coses, la salut (tot i que està força bé per l’edat que té). Cada mes que passa es nota la davallada. Però al costat d’això no minva gens ni les ganes de manar, ni la tossuderia en el que ella pensa, ni la seva poca tolerància... I tots som ignorants, tots som ganduls, tots som desorganitzats, tot ho fem malament, etc, etc, etc.
Tot i intentar armar-me cada matí de paciència per intentar arribar al vespre immune de tot el que m’he de sentir durant el dia i tractar de fer oïdes sordes a molts comentaris sempre negatius i sovint injustos, hi ha moltes vegades que no puc aguantar i se’m forada la cuirassa i salto, i li crido i m’enfado i ens enfadem i acabo plorant en un racó i a vegades ella també. 
Em sento atrapada en una teranyina en la que s’hi barreja la ràbia de no poder controlar-me millor, la impotència de no poder-li fer entendre les coses de cap manera, la pena de veure-la i de veure’ns tots plegats en aquesta situació... Tothom m’entén però tothom se’n desentén.
Li’n dono de voltes i voltes al tema!!! I clar, no arribo a cap conclusió perquè ja sé que no és fàcil i venen els sentiments de tots colors a ballar a la festa, i et recordes del passat, i del futur, i de cop respires profundament tornant a la realitat i recordant-te que es viu només el present. I m’aixeco i em preparo un gin tònic i me’l prenc a la terrassa, preparant-me per a la cantarella que ja sé que vindrà a continuació:
-          “Ja la farem així la feina, ja!!!

SANTA PACIÈNCIA!!!

divendres, 31 d’agost de 2018

SILENCI DE BON MATÍ



La llum ens desperta d’hora però és llavors quan millor s’està al llit. Estirem el temps ara que encara no ens apreten els horaris. Fem una mica el ronso aprofitant la brisa que encara és fresca. “A pierna suelta”. 
Ben descansats després d’haver somiat tota la nit amb històries increïbles i situacions surrealistes que sembla mentida com es poden anar lligant en el subconscient. Feia molt temps que no era conscient de que somiava. Aquets estiu ho he compensat!
El cor matinal de fons ara està a càrrec de les cridaneres tórtores veïnes dels arbres de tot voltant. Però a l’àmpit de la finestra ens venen a dir bon dia altres ocellets menuts i més simpàtics que ens conviden a la tendresa i ens animen a llevar-nos abans de que el sol escalfi de valent.

SILENCI DE NIT


Em fico al llit i em tapo amb el llençol. No se estar-hi d’una altra manera. 
Amb la finestra oberta que m’arribi la fresqueta de la nit. 
A dalt del cel la lluna plena ens fa de far. 
I la suau melodia dels incansables grills ens acaronen per a dormir.
La ment corre, no para, vola... però està en pau.

dimecres, 8 d’agost de 2018

Relats d'estiu: L'águila negra.

Un bon día o potser una nit
Prop del mar jo m’havia adormit
Quan de cop el cel s’omple de llum
I un ocell negre surt sense venir d’enlloc.

Lentament les ales batengant
Lentament ell anava girant
Prop de mi el batec s’acaba
I com caugut del cel l‘ocell es va aturar...


                         L'águila negra- Maria del Mar Bonet





Les ales negres sempre la remetien a aquella vella cançó. Les ales sempre li venien a dir que volar no és impossible. Però ella no acabava de creure-s'ho. Feia poc havia conegut algú que estava a punt de fer-li tastar un somni. El somni de volar, el somni de l'oblit, el somni de poder superar els tràngols del passat.
I si, ho aconseguiria, per més negres que fossin les ales, per més endins que s'endincès en el mar, per més esforç que li costés aixecar el vol... Ja res tornaria a ser igual. Un bateig per a començar una vida nova.

(Per a la proposta dels Relats d'estiu de la Carme Rosanas)

dilluns, 23 de juliol de 2018

Los López Álvarez

Us presento a una gran família: com el nom indica, els LÓPEZ ÁLVAREZ.
Viuen al davant de l'escola i de tant en tant aparquen el cotxe al carrer. 
Algun dia havia vist el cotxe amb l'enganxina i em va fer gràcia però encara me'n va fer més quan els vaig veure un dia desfilar i vaig veure que eren tal qual es descrivia a l'enganxina. Una carta original de presentació!!!