dilluns, 24 d’agost del 2020

La inspiració de la bellesa

 

I se suposava que aquell era el premi. 

Si, la veritat és que quan hi vam entrar se’ns va quedar la boca oberta. Aquell racó era un poema. Una llum agradable, una temperatura suau, música de fons per amansar les feres…

Això, per amansar les feres. De cop m’hi vaig començar a sentir malament. Tot formava part d’un muntatge maquiavèlic que només girava al voltant dels grans interessos de l’empresa. Aquell era el fi de festa que regalaven als directors dels departaments que havien intervingut al llarg del projecte a aconseguir que els socis s’embutxaquessin forts guanys, sense tenir en compte quins caps havien trepitxat i quins danys colaterals s’havien causat per aconseguir l’objectiu.

De cop tot em va semblar massa fred. No podía pair tot allò, tot era una falsedat, igual que ho era que les flors penjessin del sostre, desarrelades d’on era natural que estessin, igual que ho era que aquella cova que havia estat un lloc ferestec, amb les parets fumades pel foc que s’hi havia fet per aixoplugar velles tribus i ara havien convertit en un selecte, luxós i confortable espai, a costa de xifres de molts zeros i que només pretenia, en el fons, també aixoplugar les feres més perilloses que governaven el món.

Res era fácil, i un cop allà, encara menys. Se m’havia generat un debat entre l’artificialitat i la naturalesa d’aquell lloc que era la metáfora de l’etica de la feina que feia i que mai con ara,  davant de l’espectacle que se li obria davant dels ulls, se li havia fet tant evident.

Següent objectiu: alliberar-se’n!

(La meva col·laboració als Relats d'estiu de la Carme Rosanes).

4 comentaris:

  1. Molt ben trobat! M'ha agradat molt la teva història i el plantejament que s'hi desenvolupa.

    Moltes gràcies! M'enduc l'enllaç.

    ResponElimina
  2. Adonar-se de l'artificialitat de tot plegat és un bon primer pas. Segur que se'n surt amb el nou objectiu i assoleix aquest desitjat (i necessari) alliberament.

    Bon relat!!

    ResponElimina
  3. Hi ha coses que pinten molt bé, però que acaben sent una tortura. No sempre es fàcil escapar de l'espiral, esperem que ho aconsegueixi.

    ResponElimina