dimecres, 29 de juliol de 2020

Un bon bany



Totes les lectures romàntiques em recorden a tu i em transporten a aquells temps en que la teva rialla m’injectava energia i positivisme i els teus ulls parlaven i m’explicaven el que no sortia dels teus llavis.

El temps va passant però la cicatriu del cor no s’acaba de tancar. Crec que ja no ho farà mai. És ben cert allò que diuen que els petons que arriben fins al moll de l’os són justament els quins han quedat pendents.

Necessito un bon bany!

(La meva col·laboració als Relats d'estiu de la Carme Rosanes).


15 comentaris:

  1. M'agrada moltíssim, Laura! Jo tinc tants petons que m'arriben al moll de l'os...

    ResponSuprimeix
  2. A mi també m'agrada moltíssim, Laura. Això dels petons que han quedat pendents és molt i molt cert i molt ben explicat.

    ResponSuprimeix
  3. Ben cert que per molt temps que passi hi ha cicatrius que no es tanquen mai.
    Un text molt maco amb les paraules necessàries que expressen tant!

    ResponSuprimeix
  4. Petons que (fets o pendents) deixen petjada.

    ResponSuprimeix
  5. M'agrada molt. No he pogut evitar reconèixer-me totalment en el text.

    ResponSuprimeix
  6. Un bon bany de sensacions , Laura !
    ;)

    ResponSuprimeix
  7. Carai, veig que qui més qui menys alguna coseta pendent ha deixat al llarg de la vida...Com som els humans, ens autocontrolem tant a vegades que ens fem mal i tot...en fi, que en podriem parlar molt de tot això, veig. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    ResponSuprimeix
  8. Però no ens hem de quedar al passat, les cicatrius són el que ens han de fer avançar, però no podem viure només de records.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Viure només de records no, és clar! Però vulguem o no hi són!

      Suprimeix
  9. Molt maco!! Transmet perfectament una sensació de malenconia que ens va portant records del passat... però potser ha arribat el moment de mirar endavant... un bon bany i, amunt!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, si, es tracta de mirar endavant, fer un suspir profund i seguir, això és la vida!

      Suprimeix
  10. Ja saps, estimada, que jo tinc nafres que no tancaran mai. La melanconia és més forta amb l’edat.
    Quants anys sense passar per cap blog!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina il·lusió aquesta entrada, estimat! Tots tenim nafres. Ara feia temps que no en parlavem d'això, ves per on! No em diguis que l'edat no perdona ni amb això!

      Suprimeix
  11. M'ha agradat el que t'ha suggerit la meva imatge!!
    Aquests records que ens queden, que la Carme ha anomenat amb aquest "Deixant", sempre queden al "moll de l'os"...
    Gràcies!!... Em fa molta il.lusió!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'hagi agradat. Ja només per això val la pena fer-ho. Una abraçada.

      Suprimeix