divendres, 7 de març de 2014

Estava tan clar...

- Què és això? -he preguntat sorpresa en veure que havien remenat el cafè amb un ganivet que encara restava al got.
- Doncs això és un tallat! -m'ha contestat la Raquel, amb aquell accent de Montroi, tant seu, i que sempre em recorda a tu.
M'ha fet somriure i m'ha deixat, òbviament, sense paraules.

No he pogut resistir-me a immortalitzar el moment i compartir-lo amb vosaltres. Petits moments innocents, irònics, de complicitat... tot i que efímers, omplen el dia a dia de distraccions i de color.

10 comentaris:

  1. Doncs vist així sembla una escena d'un crim...:P

    ResponElimina
  2. Encara sort que no t'ha dit que era el raspall de les dents...

    Fita

    ResponElimina
  3. Aquests són els millors moments del dia nena!
    :)

    ResponElimina
  4. Això per força ha de ser un tallat de veritat, el més tallat que hi ha! Com que jo no sóc tan purista, prefereixo una cullereta...

    ResponElimina
  5. :):):)
    Quantes vegades ho fem, això de preguntar i rebre l'obvietat com a resposta.
    Bon dissabte 8 de març!

    ResponElimina
  6. Talllat ben tallat i amb gaivet de serra quetala més

    ResponElimina
  7. No pot ser més tallat, jejje

    Estic amb tu, aquest petits instants són els millors per viure.

    Aferradetes i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  8. Doncs ho trobo molt encertat, ja que realment la foto ho expressa molt bé...De vegades les coses són tan quotidianes, que ni ens n'adonem!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. això és gairebé poesia visual! realment un tallat és clar!

    ResponElimina