Al fil de l’anterior post ve el tema de les constel·lacions del que fa temps tinc ganes de parlar. Fa ja uns anys vaig assistir a una xerrada al respecte de les constel·lacions familiars. Al cap d’un temps vaig llegir un article sobre les constel·lacions empresarials. I ara el tema ja s’extrapola a altres àmbits, fora del familiar i el laboral que és en els que hi passem la major part de les nostres vides i que les modelen per fora i per dintre, generant la nostra xarxa de relacions. Em va semblar un tema molt interessant. Tots tenim els nostres punts de llum en cada una de les relacions que establim amb cada persona que passa per la nostra vida. N’hi ha que hi passen de manera molt conscient però n’hi ha que, tot i sent allà, ni ens hem adonat de com hi ha aparegut ni de com ens han influenciat. Recordo que em va impactar quan el ponent va remarcar la influència que exerceix sobre nosaltres alguna persona que ja és morta o que fins i tot ni l’hem conegut (un avi, un germà, etc.). Suposo que com que era el cas (jo tindria una germana que va morir abans de néixer jo), vaig trobar-li molt encert a una cosa en la que mai hi hauria pensat d’aquella manera i que a partir d’aquell moment vaig tenir molt clara.
Tots tenim la nostra constel·lació personal (familiars i amics) i la laboral (companys de feina, caps, etc.) en la que es donen relacions que afegim a la personal i d’altres que no. Tot crea un mapa de relacions interpersonals, una xarxa complexa en la que tothom que passa per la nostra vida, d’una manera o d’una altra, hi té un lloc. La importància que té cada lloc per a nosaltres modela el nostre ser i el nostre fer. Però TOTS hi tenen un lloc, d’una manera o d’una altra.Aquest no és un tema intuïtiu, s’ha de rascar una mica i tot acaba sortint. De fet el guardar cada relació en el lloc adequat forma part de la nostra salut mental. I a vegades, quan les coses no són al lloc que els hi correspon, cal endreçar-les. Ja es porten a terme teràpies amb sessions sobre les constel·lacions personals. Ja sé que em llegiran alguns escèptics i no és que jo hi cregui amb fe cega en tot això, però no està de més saber que hi és, i poca broma. Algú es vol constel·lar?
Jo tenia una companya de professió (que desgraciadament va morir) que s'hi dedicava a això de les constel·lacions. L'hi vaig fer explicar un dia amb calma. Em va explicar com ho feia... i tot i que ho vaig trobar interessant i me la vaig escoltar amb molta atenció... no va aconseguir treure'm del meu escepticisme. No dubto pas, en cap moment, que les coses funcionin així, com expliques a dalt. Dubto de la teràpia, del tipus de teràpia.
ResponEliminaJo de moment no em constel·laré pas... Però si la gent hi troba ajuda, endavant! Cadascú ha de buscar el seu camí.
Els mateixos “medicaments” no van bé a tothom i a vegades ni es necessiten però, com tu dius, cadascú ha de provar el que li calmi el seu dolor. Penso que ,tot i que no sigui la solució definitiva als problemes, aquestes teràpies serveixen per treure del subconscient alguna relació que pot enterbolir-te sense adonar-te’n. Tots tenim coses amagades pel nostre univers interior. I no és que vulgui convèncer a ningú, jo tampoc crec que em constel•li, però és una via més per qui li interessi o potser només per pensar en el tema.
ResponEliminaTotes les teràpies són bones i ninguna. És impressionant la de coses que has fet. Totes elles barrejades fan de tu una persona excepcional, a banda d'allò innat en tu, és clar...
ResponEliminaUna abraçada des de la costel·lación "Ignorantia Maxima"