Reunits amb uns amics a casa celebrant el cap d’any se’m va acudir obrir un àlbum de fotos de fa temps, de les de paper de tota la vida.I allò va ser la caixa de Pandora.
Primer feia gràcia els canvis físics: ara menys cabells, més de blancs, més quilos... desprès va ser anar recordant tants i tants moments, tanta i tanta gent, tants i tants llocs i tantes coses viscudes...
Hi hauríem passat hores. Què dic hores, dies! Passant pàgines i sorprenent-nos i recordant el que hi havia hagut en cada moment que immortalitzava cada tros de paper de 10x15.
Quants anys han passat, quantes etapes, i malgrat tot que joves ens sentim encara. Per nosaltres no passen els anys! O més ben dit, si que passen, però això no ens pesa, tot al contrari, ens omple de joia de veure tot el que hem evolucionat.
I ara ens toca afrontar un any difícil, una etapa familiar dura, un moment econòmic complicat, un futur incert, però encara no hem perdut les esperances de poder amb tot.
Per sobre de tot això ens tenim encara els uns als altres i que millor que això per a començar amb bon peu l’any nou, des de fa ja més de 20 anys.
BON ANY NOU!
Tens molta raó en això de sentir-se jove, perque a mi també em passa, però si me'n adone em deixe portar per la melangia de la joventut...
ResponEliminaAfrontarem l'any amb gana, però veurem el que dóna de si. La veritat és que crec que no serà el meu any. Esperaré el següent.
Bon any per tu també
Bon any, guapa! Segur que trobem les forces per anar endavant.
ResponEliminaAixò de les fotos té molt perill, t'invadeix la nostàlgia, però hem d'intentar que sigui per passar una bona estona!
Bon any, Laura. Si no perdeu les esperances, segur que podreu amb tot!
ResponEliminaAmb el desig que el 2011 sigui el més amable possible per a tots vosaltres.
Bon any Laura!!!
ResponEliminai conserva l'esperit jove!!