M’he cruspit la lectura de “Contra el vent del nord” de Daniel Glattauer amb un tres i no res. De fet, avui mateix ja he començat amb la segona part, “Cada set onades”.Es tracta d’una historia d’”enamorament virtual” que comença per l’enviament d’un mail per error i que poc a poc va teixint, a través del molts mails d’anada i tornada, una intensa relació, plena de sentiments i de reflexions.
La lectura és fresca, dinàmica, actual, suggestiva, divertida. Una lectura que pot semblar superficial però que en el fons planteja moltes més coses del que sembla a primera vista. Una lectura que, donats els temps actuals, ens pot fer sentir identificats en alguns aspectes als qui ens movem una mica per aquest món virtual.
“Escriu-me. Escriure és com fer petons, però sense llavis. Escriure és fer petons de pensament.”
No l'he llegit, però segur que m'agradarà ... aquesta frase és bonica.
ResponEliminaEm sembla que és una mica massa just per demanar-lo als reis, però potser després...
Vaig sentir que en parlaven a la ràdio i vaig pensar que el llegiria. Quin perill, parapetats darrere el correu-e... ;-)) En algun moment, aquesta virtualitat ha de passar a realitat no??? O no...
ResponEliminaAquesta frase em sembla que ens ha quedat a uns quants^-^.És el que estic llegint ara.
ResponEliminaJo me la vaig llegir aquest dimecres. Tenia al migdia dues hores per dinar, sens e cap visita i el llibre damunt de la taula, encara dins la bossa. vaig començar i acabar en les dues hores, sense dinar.
ResponEliminaEm va atrapar, si i espero la continuació que ja la tinc a punt. Sense començar. Em sembla previsible, però potser m'equivoco.