En el ciberespai tot pot ser com un vol. Pots mentir de la forma més vil o pots dir les coses més sinceres que no diries en lloc ni a ningú. Al final, qui sap qui és el qui s'amaga al darrere de tot?
No, no us penseu que jo us enganyo. La veritat és que sóc força transparent, en aquest món virtual i en el real. I això alguns ja ho sabeu. El que si que molts no sabeu és quin és el meu nom. Avui només sabreu que el meu nom no és Laura.
No és que importi massa però em demanava el cos d'explicar-ho i així ho he fet.
D'altra banda és una magnífica excusa per a deixar-vos la canço d'en Llach que es diu també així i que de fet en sentir-la ja per primer cop em va enamorar i jo també em vaig voler dir Laura.
No he trobat millor imatge per il·lustrar aquesta entrada que un dels meus olis (així em faig propaganda).
I als seguidors de l'altre blog meu, doncs perdoneu avui per la repetició del tema, tot i que alguna cosa diferent sempre dic... o ensenyo.
Com he dit en altres blogs, no importa com et diguis sinó qui ets. I ser, ets la mateixa. Per cert m'encanten les cales, i aquest oli és preciós.
ResponEliminaBesets ... (açi el teu nom)
Eixes cales són magnífiques. Una pintura molt bona Era la flor preferida de la meua àvia. (Has pintat el far??)
ResponEliminaBé, i com cantava -desafinant- en l'altre blog teu, he de ser franc i desvetlar que ademés de no ser mariner, tampoc em dic dissortat. Tots tenim alguna coseta que encriptar en aquest món virtual, però això no ens canvia massa.
Doncs intentaré esbrinar el teu nom verdader i felicitar-te en la data corresponent, però amb la meua memòria de grill... xDDD
Una abraçada!!!!!!!!!!!!!
Una cançó escaient al teu nom^-^...Em sembla que per molt que enganyin s'acaba descobrint la veritable personalitat que tens.
ResponEliminaDoncs sí, ha valgut la pena llegir les dues entrades.
ResponEliminaSegueixo el teu bloc des de que ens varem enllaçar amb el regal de et regalo un personatge.
ResponEliminaM'agrada com escrius.
Felicitats.