CORNER'S CLUB

A l’equip de música sonava This is not a love song. La veu trencada de la cantant el transportava a aquell local del casc antic de la ciutat que, igual que el barri, semblava ubicat en altres temps. Ja no hi havien llocs com aquell fora de les pel·lícules, i precisament per això tenia el seu encant, sobretot quan hi anaves a prendre una copa com un voyeur. Però en el fons, en aquell lloc, encara s’hi arrossegaven algunes vides, tan crues com l’escenari sempre ens havia pintat.

No podia dir que la seva història hagués estat així, però si que havia estat l’escenari d’algun episodi amarg com l’adéu definitiu de la Tània. Aquell dia havien quedat per a fer un cafè i parlar de la seva relació desprès d’unes setmanes que s’havien donat per a pensar-hi. Després del cafè va venir una copa, i després una altra i finalment van decidir anar al Corner’s Club i deixar-se embolcallar per la seva foscor per amagar-se una mica del món. Allà van continuar bevent i en definitiva la conversa no els portava a solucionar res d’allò seu, els retrets de sempre, les condicions de sempre, la desídia de sempre... La Tània s’havia arreglat força i estava molt atractiva. Al Roger encara li despertava els instints més bàsics.

Sense dir res la va estirar del braç mentre sonava la cançó i la va portar en una racó de la petita pista que hi havia al fons, amb l’ambient força carregat. Ella el va seguir i es van abraçar deixant-se portar pel ritme del que sonava. Mig embriagats, vam començar-se a petonejar . De sobte, la Tània es va apartar d’ell i amb els ulls plens de llàgrimes li va dir: “Ho sento, però això nostre s’ha acabat!” Va recollir el bolso i va marxar deixant-lo allà palplantat i sense cap altra explicació.

Tot i que el Roger s’ho veia venir, semblava que en aquell moment li costava de creure. Li van fer molt mal les maneres i allò havia passat a formar part del seu món de records que no s’obliden i de coses que ja no seran.