dilluns, 31 de maig de 2010

Bombardejos de Granollers








Avui dia 31 de maig s’ha tornat a encendre el pebeter que tenim al cementiri de Granollers en honor al bombardeig que va patir la ciutat al 1938, ara fa 72 anys.

El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, i durant un fatídic minut, cinc avions italians Savoia-S 79, al servei de Franco i amb base a l'illa de Mallorca i que es dirigien a Barcelona, van desviar el seu rumb i en sobrevolar la capital vallesana van atacar la ciutat. Era un dia clar i la gent caminava per Granollers iniciant la jornada laboral. Els nens anaven a l’escola, hi havia gent que feia cua per obtenir menjar i altres sortien a buscar els diaris per estar al tanto de les notícies. Era dia de mercat. En només un minut la ciutat es va commoure: el crit fi i esgarrifant de les bombes tallant l’aire granollerí, el soroll estrepitós de les bombes trencant edificis, els crits de por de la gent, molta gent que es quedava estesa a terra per a no aixecar-se mai més, persones que demanaven ajuda, ferides i histèriques de dolor. Tothom sorprès, atordit. Una olor estranya omplia els carrer del centre on van anar a parar les bombes. Les sirenes no van sonar i ningú va tenir temps d’anar als refugis a amagar-se. Els avions van sorprendre a la població provocant un balanç esfereïdor: 224 morts i 165 ferits greus.
Com cada any, a les 9h i 5 min. a totes les escoles hem llegit un manifest a favor de la pau per anar reflexionant sobre la necessitat d’intervenir d’una altra manera en els conflictes, de veure la inutilitat de les guerres i destacar el desig de que la pau sigui la única que regni a tot arreu.
Per acabar i abans del minut de silenci hem llegit el poema/cançó de la Damaris Gelabert:
Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

6 comentaris:

  1. Aquesta cançó és molt bonica! A veure si la vostra feina i la de casa, serveix per millorar aquest món una miqueteta (que diuen al Pallars ;-)
    Ànims!

    ResponElimina
  2. Els italians teòricament cercaven els objectius militars de la ciutat: les estacions, la central elèctrica... però els feixistes van descarregar en el centre de la ciutat en un dia de mercat. Guerra psicològica.

    41 dels morts eren xiquets.

    La Pau una utopia més.

    ResponElimina
  3. Sempre he pensat, que en compte de guerres, els dirigents dels països en conflicte haurien d'anar-se'n al mig del desert i allà donar-se de bofetades fins que un o l'altre es donés per vençut.
    La cançó molt bonica.

    Petons plens d'esperança i de pau.

    ResponElimina
  4. Casa Massa: Fem el que podem, però ja saps tu que la cosa no és fàcil.
    Per cert, el canvi de foto ha estat bé, ja tocava.
    Exiliat: Dues coses:
    -la primera que moltes gràcies per la teva subtil, interessant i significativa aportació. Ets un gran "mestre", especialment per una profana en la història com jo;
    - la segona és que sigui o no, la pau, una utopia més, cal que intentem anar cap aquí i no cap a un altre lloc, que les coses al caos i van soles.
    Lenore: Els dirigents dels països en conflicte els viuen tant des de la retaguardia que a vegades fan por les decisions que prenen i total per a res (bo). Però efectivament no hem de perdre l'esperança.

    ResponElimina
  5. Tant de bó la Damaris siguès mag! Esperança dius?... tant de bó!

    ResponElimina
  6. Hem de preservar la memòria històrica per tal de què aquest fets no tornin a repetir-se.

    ResponElimina