Los AMARILLOS

En aquesta època, no se si per efectes de la calor o perquè psicològicament ja en preparem així, però el nostre rendiment intel·lectual baixa. Això fa que les lectures triades per aquestes dates, tot i que tenim més temps, vulguin ser menys feixugues. De fet jo tinc en espera la trilogia del Larsson que m’he de llegir per imperatiu sociofamiliar i òbviament per recomanació de tots els bons lectors que conec (ha de ser bo a la força) però que he aparcat per llegir-me El mundo amarillo de l’Albert Espinosa.
D’entrada les 177 pàgines contra les 625 del Larsson ja era un punt a favor. Per continuar el llenguatge planer i senzill i els tocs d’humor tendre també refresquen en aquest dies de calor. I amb aquesta filosofia vaig entrar sense expectatives en la lectura de les històries que donen vida a “los amarillos” que defineix l’autor com a persones especials en la nostra vida que estan entre els amics i els amors, que ens marquen en un moment de la vida i que no demanen ni temps ni manteniment perquè poden aparèixer en qualsevol moment del nostre recorregut i de la mateixa manera en poden marxar per sempre.
M’ha semblat una lectura distreta i força interessant. Tot i que està tractat amb un to d’humor que sembla donar-li un aire poc seriós, hi ha força contingut al darrere de les paraules i fa pensar en coses tan bàsiques que sembla que precisament per bàsiques les obviem, sense adonar-nos de l’important que és ser tu mateix en tot moment , mirar als ulls i ser capaç de trobar a aquelles persones que donen sentit a la teva vida, que harmonitzen la teva lluita interna i que et donen pau i que sovint passen pel teu costat cada dia i no ens n’adonem per culpa de les barreres que solem tenir posades a tot el que ens envolta.