Crema el bosc

Divendres al vespre vam pujar a Gualter perquè aquest cap de setmana es celebrava la 16ena trobada d'amics del Monestir de Sta. Maria de Gualter i com que en som col·laboradors no hi podíem faltar.
Quan vam ser a Torà ja vam començar a veure els efectes de l'incendi que ha cremat tantes i tantes hectàrees aquest cap de setmana a la comarca de La Noguera. En la foscor de la nit les flames en alguns pallers i les brases d'algunes soques de pins feien esgarrifar a qui ho observava. Però al dia següent el que feia esgarrifar era el veure la gran tristor de la gent a qui se li havien cremat les terres i els boscos.

La natura té aquestes coses, és immensa- ment bella quan vol però quan hi arriba la destrucció, sigui per via natural o per la culpa de l'home, les conseqüències són incalculables, incon- trolables i deses- perants.
El pagesos que tota la vida han anat treballant amb pena les seves terres, lluitant per anar ampliant els m² de terreny a cultivar, veuen en un obrir i tancar d'ulls com una onada de flames s'encarrega de destruir el fruit del seu treball, els que els dona el menjar, els que els dona la vida.

I els boscos que amb els anys, molts anys, han vist créixer els arbres, passen a ser troncs socarrimats, negres i sense fulles, pals morts plantats a terra. Tot el que era viu ara és mort, sense poder fer res per evitar-ho. Ni aquesta generació ni la següent tornaran a veure aquell paisatge tal i com era. Ara tot és cendra i el color dominant és el gris. Al passar per allà es respira la destrucció.