divendres, 10 de juliol de 2009

Tinc ganes de pintar un far.

Tinc ganes de pintar.
Tinc ganes de pintar un far: el far de Nest Point a l’illa de Skye.

Fa temps que no toco els pinzells i ho enyoro: posarme davant del cavallet, l’olor a trementina, la paleta de colors, el tacar la tela... I ara podria aprofitar que tinc una mica de temps per tornar a gaudir una mica d’aquesta faceta.

Fa temps que vull pintar un far. Suposo que en el subconscient és la llum que vol il·luminar un camí.
Segur que en Freud en faria una altra interpretació.
Si em surt un far en els meus somnis m’ho replantejaré, de moment em surt quan estic desperta.
Els fars, tot i ser uns llocs una mica sinistres, són especials. Sovint espectadors de primera d’uns paisatges indescriptibles amb paraules, de postes i sortides de sol espectaculars, d’onades de calma i de tempesta, de blaus i blancs de mil tons, d’anades i vingudes. Ells són el símbol de fermesa, de final, de guia, d’horitzó, de reflexió... També de tristesa, de solitud, de foscor. En el propi far s’hi concentren moltes contradiccions.
En pensar en un far em venen olors i sons especials, en definitiva de mar i de cel, de MAR i CEL.
Torno d’on partia, el nom del meu blog.
Què en deu fer de temps que busco el meu far!

3 comentaris:

  1. No sabia que pintaves, encara que supose que no tenia per què saber-ho.
    Els fars representen per a mi moltes coses, però principalment els veig des de l'òptica del faroner, que està sol durant mesos, esperant la barca que portarà a qui el remplace, o els queviures per poder continuar la seua tasca. Algunes vegades arribava i altres no... Aqueixa visió "romàntica" del faroner, quasi abandonat en la seua elevada i sinistra torre de llum, perdut i sol, però il·luminant el camí dels altres... Supose que podria perdre'm en l'interior d'un d'ells, i viure en aquells menuts illots sense vida, lluny de la costa...

    ResponElimina
  2. Doncs si que pinto o millor dit pintava pq ara fa dos anys que no toco pinzell.
    Comparteixo la teva visió romàntica dels fars i faroners, tot i que ara ja s'ha perdut tot això i la figura del faroner ja no és la que teniem en el cas de que encara n'existeixi algun. El que si que et dic és que no crec que jo pugues viure en un far. La solitud m'encanta a estonetes i quan jo la trio però viure allà i lluny de la costa com tu dius...no hi aguantaria tres dies.
    .

    ResponElimina
  3. Si pintes un far, deixa què el veja. Ànim i agafa els pinzells!!

    ResponElimina