dimarts, 4 d’agost de 2009

¡¡¡Se avecina tormenta!!!

Avui he tornat la guia del Languedoc-Roussillon que he fet servir aquesta setmana passada durant la qual m'he passejat per aquesta zona (del viatge en parlaré en una altra entrada).
Ja que era a la biblioteca he tafanejat estanteries i se "m'han enganxat a les mans" tres llibres amb els quals he tornat a casa, deu ser l'efecte de la llei de l'atracció, que ja podria atreure altres coses:

1) ¡¡SOS!! ¡Tengo un adolescente en casa!
2) Manual para padres desesperados... con hijos adolescentes.
3) i l'altre que ni poso el titol, però que és de la mateixa sèrie.

La introducció del primer diu:
"Se avecina tormenta.
La adolescencia es una edad ingrata, y no solo para quienes la sufren, sino también para aquellos que los acompañan. Y en primera línea de batalla estan los padres. A ellos les toca pagar la novatada, aguantar, ser pacientes, comprensivos, flexibles... sin que su hijo tenga la más mínima muestra de gratitud hacia ellos, ni siquiera por haberle concebido, durante esta larga travesía que parece interminable [...] En resumen, la crisálida no se convierte en mariposa sin antes revolucionar toda la casa, desbaratar su rutina, poner a prueba y contradecir las normas... [...] El oleaje es fuerte y amenaza temporal."
Si hi ha algú que em llegeix i ja ho ha passat agrairé els consells i als qui encara no, el meu consell és que us aneu calçant.
Això és una d'aquelles coses que tothom et diu i que tu quan ho veus de lluny penses que no serà per tant però, ai quan hi ets! Comences a entendre tantes coses i et recordes de tantes altres que un dia et van dir...
De fet els titols dels llibres ja són força explícits i que s'escriguin (i n'hi havia encara uns quants més) també és significatiu. Ufff, no ens queda res per passar, encara!!!

3 comentaris:

  1. ¡¡¡¡¡No m'espantes què el meu encara te 5 anys!!!!! He treballat força temps en la Unitat de Psiquiatria d'un hospital (ara també estic a Psiq. fins novembre)i allí he vist molts brots psicótics en adolescents (de 18 anys en amunt, es clar), i és més terrible del que sembla. Diuen què és educacional, però jo ja no estic tan segur. De tota manera no tots segueixen el mateix patró. Com tot, també l'adolescència està plena de diversitat.
    Salutacions i confiança en ells i amb tu mateix ;-)

    ResponElimina
  2. Doncs si noi, és durillo. I en això d'educacional que vols que et digui, segur que no ho he fet tot bé, però tant malament crec que tampoc...
    Aquí aplica allò que tanta ràbia em feia sentir: "Quan són petits te'ls menjaries i quan són grans et penedeixes de no haver-ho fet"

    ResponElimina
  3. Jo no vull més crios ni de conya. I segurament alguna cosa no fem bé, clar. Però els temps són distints als que vivirem noslatres.
    Paciència i endavant.

    ResponElimina