Avui s'ha aclarit el cel i ha sortit una estoneta el sol, tot i que encara hi ha amenaça de pluja. Encara no hem sortit del tot de la borrasca però alguns ja s'han posat mans a la feina. Amb l'arnés calçat endevineu la tasca que s'han posat a fer? Doncs la més adient al temps: NETEJAR VIDRES.
Però el pitjor de tot no és això, sinó que on tenia lloc aquest fet era en un edifici públic, amb moltes finestres de dalt a baix i on hande contractar el servei de "treballs verticals", que valen un dineral, per fer aquesta feina.
Bé, i per què precisament avui es netejaven vidres? Doncs perquè tocava. Estava programat i no es pot canviar. És igual que demà torni a ploure (que és el més probable), és igual que aquesta feina que és tan costosa no serveixi de res i duri un dia, és igual, ho paguem tots. El que no es pot fer és canviar la programació. Algunes coses són quadriculades, més quadriculades que els vidres que toca netejar, i si és absurd o no, a qui li importa?
No fotis que tornarà a ploure, que jo he aprofitat per posar una rentadora!
ResponEliminaSi parles d'administració pública, et puc assegurar que les despeses allà no tenen cap mena d'importància. No s'estan de res, ni estalvien en res. Vaig viure només una petita experiència, una feina d'estiu, però pel que pagaven, i per com ho feien tot amb la màniga ampla, jo flipava.
Quin desgavell...
ResponEliminaBesets bonica
De vegades fem coses que sabem que estan condemnades al fracàs, a no tindre cap profit, però si es tenen que fer, doncs les fem. Mentalitat esclava?
ResponEliminaSalut